Avenc de Cal Sant

Per un pouet d'uns 3 metres es penetra en una galeria estreta, amb alguns passos estrets i lleugerament descendent per després, en un tram final més ample, ascendir gairebé fins al nivell de la superfície. De morfologia i origen igual que la seva veïna Cova de Cal Sant, enclavades en una zona molt tectonitzada que donen lloc a tota una sèrie d'esquerdes molt localitzades.

Des del km 25 de la carretera de Vilafranca del Penedès a la Llacuna surt, a l'esquerra, una pista asfaltada (Camí de Pollina) que porta a Pontons. A uns 900 metres es troba una bifurcació i s'agafa la pista de terra de la dreta; es passa per Cal Manyo i, continuant, es passa pel costat de Cal Salvet. Més endavant, abans del desviament cap a Cal Sant, al costat d'uns camps, cal deixar el cotxe i enfilar-se pel mig del bosc cap a la cota 919 de la Serra dels Esgavellats. Abans d'arribar al pla superior ja es troben tota una sèrie de forats impracticables, alguns dels quals comuniquen amb la cova. La configuració del terreny i el bosc fan difícil la seva localització. A molt poca distància de la Cova de Cal Sant, uns 5 m per sobre.

El 1971, en una visita de l'ERE – CEC a l'avenc de la Plana d'Ancosa, un masover de la zona els hi va indicar una sèrie de forats a la zona de Cal Sant. D. Schibi i T. Nubiola els localitzen i exploren el 8-8-1971. Es tracta de la Cova de Cal Sant i l'Avenc de Cal Sant; en aquest últim recullen fauna i troben un coleòpter que desperta interès en el Dr. Francesc Español. Dos mesos més tard, el 12-10-1971, acompanyen al Dr. Español a les cavitats i de nou en l'avenc (que no a la cova), poden capturar alguns exemplars del coleòpter que, un cop estudiat, resultarà ser una nova espècie (Speophilus schibii, en honor al seu descobridor Daniel Schibi). Al publicar la nota sobre aquesta nova espècie, Español decideix, basant-se en la cartografia de l'època i sense conèixer la denominació que han posat els de l'ERE a la cavitat, batejar-la com Avenc de la Solana, malgrat que es tracta d'un mas bastant llunyà de la cavitat i que en realitat el topònim és Solanes.
El maig del 1972 membres de l'ERE – CEC visiten i topografien les dues cavitats, topografies que havien restat inèdites fins ara.
Malgrat la poca distància entre la cova i l'avenc, d'aquest últim no s'havia tingut mai coneixement i sembla que va passar desapercebut pels altres grups que van visitar la cova.
L'agost de 2017, Joan Pallisé recull 9 exemplars del Troglocharinus a la cova propera, que fins aleshores només es coneixia d'aquest avenc.

1. Español, F. (1972).- “Un nuevo Speophilus del grupo kiesenwetteri (Col. Catopidae)”. Miscelánea zoológica III (2): 55-59. Museu de Zoologia. Barcelona.

• Dades i topografia inèdites de l'arxiu ERE – CEC. Ampliades per l'Oleguer Escolà
• Revisió de coordenades facilitades per Joan Pallisé Coflent (gener 2021)