Avenc d'en Pasant

Per una boca de 2,5 per 1,2 metres i mitjançant un petit pou de 6 metres, es penetra en una espaiosa cambra il·luminada que, en l'extrem oposat presenta un petit orifici que comunica amb l'exterior. La seva base presenta un lleu pendent que comunica amb un pou d'estructura campaniforme i en el fons del qual s'arriba a la cota de màxima profunditat.
Cavitat de tipus residual emmascarada per importants processos litogènics, actualment bastant malmesos.

Situats a l'aparcament del Pla de Querol i seguint per la carretera que porta al Campgràs, als pocs metres del seu inici, es veu a l'esquerra una important dolina plana a la qual hem d'anar. Des d'aquí, un corriol ben fresat que segueix en paral·lel la capçalera del Fondo de Vallgrassa pel seu vessant esquerre, ens portarà en pocs minuts a la boca de l'avenc.

L'avenc Pasant (que no Passant com figura en moltes ressenyes de la cavitat) porta el nom de l'espeleòleg del GES – CMB, Rafel Pasant Coll.
Voltant pel Campgràs el 17 de juny de 1954, un pastor ens el va ensenyar i aquell mateix dia vam baixar el primer pou i poguérem sondejar el segon.
El següent cap de setmana hi vàrem tornar amb prou material per explorar-lo. Érem en Guillamón, en Gazulla, en Pasant, en Riera i jo, tots membres del GES del CMB.
Un cop explorat i topografiat, en Riera, en Pasant i jo vam decidir d'anar a la platja a passar la nit i el diumenge. Vam parar a la Cala Morisca.
L'endemà al matí, en Rafel Pasant va morir ofegat al mar i el seu cos no va aparèixer fins una setmana més tard a la cala d'Aiguadolç, a Sitges.
És per aquests fet, i en la seva memòria, que vàrem decidir batejar el nou avenc amb el nom del company desaparegut. (Informació redactada i facilitada per Lluís Muntan, GES del CMB).
Cal també deixar constància que, en aquest avenc i a meitat dels anys 1970, el Grup de Socors del Comitè Català d'Espeleologia va instal·lar un niu de material de rescat en la primera cambra de la cavitat i es podia davallar el petit pou d'entrada per una gruixuda cadena de ferro. La durada d'aquest niu va ser d'uns 4 o 5 anys.

1. Borràs, J. (1973).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. I . 155 pp. Barcelona.
2. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.