Avenc Carles Selicke

La cavitat disposa de dues boques, la boca superior és una curta gatera que ens situa en un pou de 8 metres, aquest connecta amb un pou d'uns 35 metres de fondària amb una notable amplada de fins a 5x8 metres.
Accedint per la boca inferior, trobarem un primer ressalt de 3 metres, al que segueix un altre de 7 metres; la base d'aquest darrer pou comunica lateralment amb una saleta, la base de la qual es troba una mica per sota; en aquesta base s'obre un pou de 14 metres que finalitza en un cul de sac, a l'inici d'aquest pou, trobem una gatera que comunica amb el gran pou principal, i en la seva meitat també presenta una estreta comunicació amb el mateix pou.
La base del pou principal es situa sobre els -46 metres, formant un gran replà de 5x5 metres, al que s'accedeix mitjançant un petit pèndol. En aquest punt s'obren diverses boques, si accedim per la més petita (0,75 m.), aquesta dóna pas a una vertical directa de -52 metres. Si seguim pel pou per on baixàvem, aquest per un costat s'acaba als 10 metres, mentre que per l'altre baixem 6 metres fins un replà on per una finestra accedirem al gran pou ja esmentat. Des de la finestra es pot observar a l'altre costat i uns 4 metres més avall una altra finestra a la que es pot accedir realitzant un flanqueig i que ens situa a la capçalera de la via ERE.
Situats de nou en el pou principal i un cop davallat aquest, ens situem a la cota de -95 metres; la cavitat continua amb unes mides més modestes, primer trobem un pou de 8 metres, seguit per un altre de 17 metres, a partir d'aquí remuntem uns 4 metres entre blocs per accedir a una finestra que ens situa en un altra pou, així com una cúpula que és la comunicació amb la Via ERE i la Via GERS.
Situats de nou a la capçalera de la Via ERE, trobem un flanqueig descendent seguit d'un pou de 4 metres que ens porta a una sala on el terra està format per blocs molt inestables, en aquest punt comença un pou de 30 metres, a la base de 4x2 metres, degut a la presència de corrent d'aire, s'ha fet alguna desobstrucció sense resultats aparents. Poc abans d'acabar de davallar el pou de 30 metres, trobem una finestra que ens dóna accés a la Via GERS, aquesta via està formada per un seguit de petits pous i passos estrets que acaben enllaçant amb la via principal en el punt esmentat anteriorment.
Un cop passada la connexió, a la meitat de baixar aquest pou trobem una galeria horitzontal, al final de la qual i mitjançant una gatera estreta accedim al darrer pou de 9 metres.
El desnivell de les cinc topografies conegudes tenen una diferència màxima entre elles de 10 metres, l'ERE-CEC li atorga -125 m, l'ECG -129, la SIE-CEA -130, el GES-CMB -134 i el GERS-AEM -135 metres; la diferència es troba bàsicament a partir dels -95 metres, ja que fins aquesta cota totes les mides són força similars.

Des del Puig de la Morella seguirem el GR-92 en direcció a Coll Sostrell durant 200 metres, en aquest punt acaba la baixada, a 31 metres a la dreta en direcció NE, trobem un grup d'arbres on es troba l'amplia boca de l'avenc de la Morella, seguirem en direcció E10S durant uns altres 36 metres on trobarem la boca superior de l'avenc. La boca inferior es troba 3 metres més avall.

A finals del 1962 membres de la Unió Excursionista de Catalunya – Cornellà de Llobregat van iniciar les tasques de desobstrucció que van permetre obrir les dues boques de la cavitat. No és fins el març del 1963 que aconsegueixen arribar al fons de l'avenc (acompanyats per l'Oleguer Escolà, ERE - CEC), tot batejant-lo amb el nom d'un dels seus components. Li atribueixen una fondària de 140 metres i publiquen un esquema lineal.
A finals del 1970, la SIE – CEA aixeca la primera topografia, que és publicada l'any següent i que fixa la cota de màxima fondària en 130 metres.
El 1971 l'ERE – CEC explora la via lateral (Via ERE).
El març del 1973 membres del GES – CMB realitzen una nova topografia que fixa la màxima fondària a – 134 metres (Publicada al catàleg de Garraf, Borràs – 1973).
Durant diferents sortides els anys 1978/79, membres de l'ERE – CEC intenten acabar la desobstrucció al fons de la Via ERE. Fan una nova topografia que dóna com a cota de màxima fondària els 125 metres.
Una nova topografia és realitzada per l'EC de Gràcia l'any 1983, tot atribuint una fondària de 129 metres.
Finalment, l'any 2005, components del GERS – AE Muntanya, en la paret del tram final de la Via ERE localitzen una finestra per la que accedeixen a una sèrie de pous i estretors que a la cota – 119 comunica amb el sector final de la via principal de l'avenc. Tornen a retopografiar tota la cavitat i calculen que la cota de màxima fondària es situa als 135 metres.

1. Amenós i Vidal, Antoni. (1982).- “Avenc Carles Selicke”. Espeleòleg (33): 173-175. ERE del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
2. Borràs Xavier, Joan. (1973). Catálogo Espeleológico del macizo de Garraf (1-155)
3. Cardona i Oliván, Ferran.(1990).-”El sistema mediterrani i la depressió central” Grans Cavitats de Catalunya (segon volum):1-484. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
4. Ferrer Rico, Victor. (2006).-”Fitxes i topografies” Avencs de Garraf i d'Ordal (monogràfic).
5. Iñigo, Gregori. (1971).-”Avenc Carles Selicke”. EspeleoSie (10):71-74. SIE-CE Àliga. Barcelona

• Fotografies exteriors facilitades per Josep Maria Cervelló (ERE – CEC).