Espeleo World

Avenc Bonic

Avenc de 20 metres de desnivell al municipi de Cervelló.

La més baixa de les tres boques que té la cavitat, dóna accés a un primer ressalt de 2 metres trobem una rampa i un nou ressalt de 3 metres que ens duu a una amplia sala amb el terra en pendent, en un extrem de la sala hi ha dues petites galeries i un pou de 4 metres que ens porta a una galeria que dóna al sostre d'una petita cambra, la qual està connectada a la base del pou mitjançant un petit corredor.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Cervelló
  • Comarca: Baix Llobregat
  • Unitat: Ordal, muntanyes de l'
  • Recorregut: 69 metres
  • Desnivell: 20 metres
  • Granunitat: Serralada Litoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2015-02-11 14:29:12

Situació

S'accedeix pel camí que recorre la carena on es troben les runes de Can Dispanya i l'avenc de la Plomada, 245 metres més endavant de la desviació per anar a aquest darrer avenc, trobarem un nou camí a l'esquerra que ha estat obert durant aquest passat hivern (2014-15) Coordenades ED50 X:407376; Y:4583316.
Aquest camí de seguida inicia una forta baixada fins arribar a una cruïlla, seguirem pel camí de l'esquerra que va planejant fins arribar a la cavitat.

Història

Descobert i explorat per membres del GIE del CE Àliga (precedent de la SIE) el 28 d'abril del 1957 que el batejaren amb el nom d'Avenc de les Tres Boques . Posteriorment acompanyaren els seus amics de la SES Puigmal (F. Alabart, E. Sabaté i d'altres) i va ser objecte de moltes sessions fotogràfiques degut a les moltes i variades formes litogèniques que hi havia en un principi. Tothom deia: “aquell avenc tan bonic” i d'aquí que van decidir canviar-li el nom.

Topos

topo Avenc Bonictopo Avenc Bonic

Media

foto Avenc Bonicfoto Avenc Bonicfoto Avenc Bonicfoto Avenc Bonicfoto Avenc Bonicfoto Avenc Bonicfoto Avenc Bonicfoto Avenc Bonic

Biblio

  1. Miñarro, JM. (1977).-“Avenc Bonic (Ordal)” Circular Centre Exc. Àliga (261):6. C.E. Àliga. Barcelona.
  2. Rubinat, F. (1981).-“Catàleg Espeleològic del Massís de Garraf. Unitat septentrional”. GOURS (8):45-75. GEFOMA. Barcelona.
  3. Rubinat, F. (2004).-“Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal”. Espeleosie (monogràfic):1-117. SIE-CE Àliga. Barcelona.