Avenc Benjamí-digón

Sitges • Garraf240m95m

Característiques

Tipus: Avenc
Municipi: Sitges
Comarca: Garraf
Unitat: Garraf, el
Recorregut: 240 metres
Desnivell: 95 metres
Gran unitat: Serralada Litoral
Litologia: Calcàries
Bio: Troglocharinus Ferreri Reitt Diversos exemplars recol·lectats i entregats al Museu de Zoologia de Barcelona per Francesc Rubinat el 4 de febrer de 1995.
Última revisió: 2012-11-17

Situació

Des
de la carretera tancada al tràfic que va a la dolina de Campgràs,
un cop arribats a aquesta, seguirem en direcció a la Vall de Joan
(abocador), tot vorejant l'esplanada de la dolina, de seguida
trobarem a l'esquerra del camí un gran bloc de pedra partit per
l'efecte del ciment expansiu. Just davant del bloc i a l'altre costat
del camí comença un corriol que es dirigeix a una dolina propera on
hi ha un pi solitari força gran (dades de 2009). Creuarem aquesta
dolina i seguirem el corriol en direcció sud-est on de seguida
trobarem la boca de la cavitat, senyalitzada amb una gran estaca de
fusta col·locada pel personal del Parc del Garraf.

La
boca de 1'20x0'70 dóna accés a un pou cilíndric de 0'80 metres de
diàmetre i 4'70 metres de fondo, al que segueix un altre de 8 metres
el qual es va eixamplant cap a la base. Un nou pou d'onze metres i
forma acampanada ens situa en una planta amb inclinació vers el nord
de 7'5x4 metres. El següent pou té l'entrada mig obstruïda per un
bloc, per on arribarem a una finestra sobre el P-4, (aquest no és el
recorregut habitual per l'exploració). Seguim baixant entre alguns
ressalt, fent cap a la “sala del 40”, en el sòl d'aquesta planta
hi han diverses entrades a conductes inferiors sense continuïtat,
(en la secció K-J s'arriben a davallar 14 metres).

Pel
punt G d'aquesta planta arribarem a la planta situada a -50 metres, i
per les dues obertures juntes que es troben a l'esquerra de la rampa
segons es baixa, s'enllaça directament amb el pou que acaba a la
cota -71 metres. Pel punt I que és el camí normal, es davalla un
ressalt de 7 metres i s'entra lateralment al P-4, fent peu a la base
situada a -61 metres. El conjunt dels pous 3-4 i 5 és el que es
denomina Pou del 40.

Seguint
la via normal, a -61 metres trobem un ampli pou de 10 metres on en un
costat de la seva base a -71 metres i de 8x4 metres, entre altres
trobem l'accés a un nou pou, aquest es divideix en dos i en la base
d'ambdós entre mig de blocs s'assoleix la màxima fondària a -95
metres.

Història

Fou
localitzat el 23 de març de 1969 per Josep Digón de la SIRE de la
UEC de Collblanc i per Benjamí Grañena de la SES del CE Puigmal.
Posteriorment durant aquell mateix any i el següent, la SIE del CEA
amplià l'exploració i realitza la topografia.