Avenc Benjamí-digón

La boca de 1'20x0'70 dóna accés a un pou cilíndric de 0'80 metres de diàmetre i 4'70 metres de fondo, al que segueix un altre de 8 metres el qual es va eixamplant cap a la base. Un nou pou d'onze metres i forma acampanada ens situa en una planta amb inclinació vers el nord de 7'5x4 metres. El següent pou té l'entrada mig obstruïda per un bloc, per on arribarem a una finestra sobre el P-4, (aquest no és el recorregut habitual per l'exploració). Seguim baixant entre alguns ressalt, fent cap a la “sala del 40”, en el sòl d'aquesta planta hi han diverses entrades a conductes inferiors sense continuïtat, (en la secció K-J s'arriben a davallar 14 metres).
Pel punt G d'aquesta planta arribarem a la planta situada a -50 metres, i per les dues obertures juntes que es troben a l'esquerra de la rampa segons es baixa, s'enllaça directament amb el pou que acaba a la cota -71 metres. Pel punt I que és el camí normal, es davalla un ressalt de 7 metres i s'entra lateralment al P-4, fent peu a la base situada a -61 metres. El conjunt dels pous 3-4 i 5 és el que es denomina Pou del 40.
Seguint la via normal, a -61 metres trobem un ampli pou de 10 metres on en un costat de la seva base a -71 metres i de 8x4 metres, entre altres trobem l'accés a un nou pou, aquest es divideix en dos i en la base d'ambdós entre mig de blocs s'assoleix la màxima fondària a -95 metres.

Des de la carretera tancada al tràfic que va a la dolina de Campgràs, un cop arribats a aquesta, seguirem en direcció a la Vall de Joan (abocador), tot vorejant l'esplanada de la dolina, de seguida trobarem a l'esquerra del camí un gran bloc de pedra partit per l'efecte del ciment expansiu. Just davant del bloc i a l'altre costat del camí comença un corriol que es dirigeix a una dolina propera on hi ha un pi solitari força gran (dades de 2009). Creuarem aquesta dolina i seguirem el corriol en direcció sud-est on de seguida trobarem la boca de la cavitat, senyalitzada amb una gran estaca de fusta col·locada pel personal del Parc del Garraf.

Fou localitzat el 23 de març de 1969 per Josep Digón de la SIRE de la UEC de Collblanc i per Benjamí Grañena de la SES del CE Puigmal. Posteriorment durant aquell mateix any i el següent, la SIE del CEA amplià l'exploració i realitza la topografia.

1. Rovira, J; García,J.J. (1971).-”Nuevas simas descubiertas en el Pla de Campgràs”. Espeleosie (10):34-62. SIE-CE Àliga. Barcelona.

2. Borràs, J. (1973).-Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf (I):1-156.Barcelona.