La
boca de grans dimensions dóna accés a una sala per on de l'esquerra
surt una rampa descendent que ens porta fins un petit pou,
flanquejant per la rampa arribem a la cota -14 metres. Des d'aquest
punt cal remuntar la galeria i baixar uns ressalts i un petit pou per
arribar al punt de màxima fondària de la cavitat -24 metres.
Situats de nou a la cota -14 metres es pot remuntar una galeria
annexa la qual sobrepassa en alçada la cota d'entrada. El desnivell
total de la cavitat és de 32 metres (-24/+8).
A
l'alçada del quilòmetre 22 de la carretera T-704 (Vilaplana a la
Febró) i a 180 metres de la cruïlla amb la carretera TV-7092
(desviament a l'Alforja), surt una pista del costat N de la carretera
que es dirigeix als avencs de la Febró, quan arribem al coll de
l'Agustens trobarem el GR-7 a l'esquerra de la pista que es dirigeix
a l'Arbolí, seguirem aquesta pista fins passar per sota d'una línia
elèctrica, 500 metres més endavant trobarem una cruïlla, cal
desviar-se a la dreta, on hi ha un pal de ferro amb la base de
ciment, el camí passa novament per sota de la línia elèctrica,
quan arribem al final, seguirem en direcció N fins arribar a la
cinglera. Des d'ací es veu una gran esquerda, la cavitat s'obre a
l'interior de la mateixa, la qual no s'arriba a veure degut a la gran
quantitat de vegetació, encara que és perceptible.
Coordenades aproximades.
Citat per Ramon Amigó i Anglés el 1960 en la tercera edició revisada i ampliada de “Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra de la Llena”, en que ja cita l'existència d'una gran cova a l'interior de les esquerdes. Aquest conjunt d'esquerdes situades al NO de la Roca del Migdia, pertanyen al mateix conjunt d'esquerdes que els avencots dels Motllats de la Pona, dels quals tan sols estan separats per menys d'un centenar de metres, en aquest espai entre ambdós conjunts d'esquerdes, també hi trobem esquerdes més superficials. El 1977 Gabriel Roig (Biel) junt amb altres membres del D.E.R. REDDIS l'exploren i topografien.
Copyright © Espeleoworld 2022.