Abrics de Geguins

Abric I de Geguins
Uns 25 metres abans d'arribar a la cova Geguins, la paret del cingle forma una mena de balma on és troben l'abric I, i altres de més minsos, aquest té una forma globular i està dividit en dos pisos, amb el sostre fumat i senyals d'haver estat utilitzat pels pastors, el seu recorregut és de 4 metres.


Abric II de Geguins
Des de l'Abric I, seguint la cinglera en direcció a la pista trobem l'Abric II, és el més gran, té un recorregut de 12 metres ascendents, amb una amplada constant d'uns 2 metres, s'havia emprat per aixoplugar ramats.


Abrics III i IV de Geguins
Seguint el cingle en direcció a la pista a una quinzena de metres trobem els abrics III i IV, és tracta de petites balmes d'un parell de metres de fons.

Des de Santa Linya seguirem la carretera LV-9043 que és dirigeix a l'estació de ferrocarril de Santa Linya, només sortir del poble la carretera deixa d'estar asfaltada, però és apta per tota mena de vehicles. En arribar al quilòmetre 5,600 trobem el pont sobre el barranc de Geguins o Giguins segons l'ICGC. Els abrics és troben en el vessant dret hidrogràfic del barranc de Geguins, entre la pista i la cova de Geguins. No hi ha cap camí per arribar-hi, cal anar proveït d'eines de tall per poder travessar els matolls de l'espès bosc.

La descoberta de la cova de Geguins i els Abrics propers, que en el seu conjunt és coneixen com coves de Geguins, és el fruit de diverses visites realitzades per diferents grups excursionistes al llarg de la dècada dels anys setanta del segle passat; resulta curiós que foren efectuades independentment les unes de les altres, però totes comportaren la recollida de fragments ceràmics, la qual cosa va originar una remoció important dels materials i la seva parcial dispersió. Un dels primers excursionistes va ésser en Josep Enric Gómez, qui en una de les seves sortides trobà la cavitat i recollí un gran fragment, el qual donà posteriorment a la llavors Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Amb les dades facilitades per ell, s'efectuà una sortida l'11 d'abril de 1977 que comportà el bateig provisional de la cavitat com “Cova de la Cabra” degut a trobar-hi a l'interior un crani de cabra probablement no gaire antic.

1. Garcés Estallo, Ignasi; González Perez, Joan-Ramon; Rodríguez Duque, Josep Ignasi. (2005).-”El Jaciment de l'edad del ferro de la cova de Geguins (les Avellanes i Santa Linya, la Noguera)”. Revista d'Arqueologia de Ponent (15):201-234.
2. Valles, Jordi de (2008).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.2):1-384. ECG/FCE.

• Coordenades i dades aportades per J. Serrano (SIE-CEA) i F. Rubinat (ERE-CEC).