Poc abans d'entrar a Abella de la Conca hem de deixar el cotxe en un marge de la carretera (dins del poble la circulació de vehicles només està autoritzada al veïns). La carretera d'accés es converteix en el carrer del Mig. Si sabem on mirar, des de l'entrada del poble ja s'albira un dels ponts de roca, ben enlairat en el cingle que s'alça damunt d'Abella.

Seguim el camí que passa al costat dels tres absis de l'església i del mur nord i, per damunt del cementiri un caminet condueix fins al dipòsit d'aigua. Hem de seguir el camí cap a l'esquerra. Després de 3 o 4 minuts del dipòsit, deixem el camí que seguíem i anem cap a la dreta. De seguida veurem fites. Som en una zona d'escalada de vies fàcils. No deixem la direcció dreta i pugem per un contrafort molt dret. Damunt nostre veiem l'agulla de torre Xica i més cap a l'esquerra un gran bloc de pedra quadrat (el Dau). No cal arribar, en desviarem cap a l'esquerra, vers una gran paret llisa i vermellosa, la roca dels Arços. Voregem la paret passant per tres grapes de ferro que ens permeten flanquejar cap a l'esquerra fins a un replà. Aquí comença l'escalada i també la via dels graons de ferro. És millor posar cintes als graons, perquè no formen un camí recte, sinó esbiaixat, i el primer ha de passar la corda per assegurar els següents. No és recomanable ascendir sense cap assegurança, no és una via ferrata. Es tracta d'un tram prou vertical de 45 metres, superat el qual enllaçarem amb el camí del ponts.
Seguim per un replà cap a la dreta, on hi ha una instal·lació amb anelles, que ens servirà per muntar un ràpel a la tornada.

El camí vertical segueix cap a la dreta, per un tram costerut i ple de vegetació amb forces branques que ens ajuden a superar-nos i que ens porta a l'entrada del primer pont o cova inferior.