Conegut des de temps immemorial i farcit de llegendes. La referència més antiga que coneixem és la d'un anònim excursionista berguedà que junt amb un altre company de La Prosperitat Bergistana van anar el setembre del 1885 a visitar el forat. Fa una detallada descripció de l'itinerari i arriben fins al final de la rampa d'entrada de la cavitat, desistint de baixar el pou que tenen al davant. Tot el relat és d'una literatura molt florida pròpia de l'època, d'entre moltes altres coses explica la llegenda de l'existència en el seu interior d'una imatge de plata de Sant Joan i no té pèrdua el relat d'un pastor que troben durant l'excursió que els dóna compte, entre d'altres coses, de tota una sèrie de coves d'arreu del món.

Tot fa pensar que Font i Sagué desconeix aquesta anterior publicació i en el seu Catàleg (1897) cita el 'Cugulló de Estela' a Espinalvet, com una cova situada als Rasos de Peguera, de la que conten molts fets fantàstics, i que és fonda i de reduïda amplada. Aquestes dades les treu de l'Interrogatori que havia fet el Centre Excursionista de Catalunya el 1896 a proposta del seu delegat a Granollers, Dionís Puig.

Al llarg dels anys apareix esmentat a diferent bibliografia excursionista, especialment a les guies del Berguedà. A. Jolis i Mª A. Simó a la seva obra Alt Berguedà i Cardener (CEC,1950) diuen: 'Es tracta d'un avenc d'uns trenta metres, en un lloc reduït i encinglerat'.

La primera referència espeleològica concreta és deguda a la visita de membres de la SIE-CEA que la topografien l'octubre del 1973. Li atorguen una fondària de 29 metres al situar la cota 0 al llavi superior del cingle.

És torna a topografiar per part de membres del GE Badalona que la visiten el novembre del 2007, denominant-lo Forat R.12 de Rasets, pràctica que creiem errònia aplicar en cavitats conegudes, catalogades anteriorment i amb nom propi, cosa que ja s'ha fet en altres casos i que complica els inventaris de cavitats.