Coves del Passant del Faig

Es troba en una petita depressió del terreny entre tres bonics faigs. La boca fa un metre d'amplada per uns 65 cm d'alçada tot donant pas a un fàcil ressalt d'un parell de metres. Uns metres més endavant desgrimparem per uns blocs i ens trobarem a una bifurcació. Per l'esquerra acaba aviat, als tres metres, i per la dreta ens haurem d'arrossegar cosa de 4 metres fins arribar a un pas estret a l'altra banda del qual la cova continua per una galeria diaclasiforme, estreta però practicable, que s'endinsa en profunditat generant una vertical. Un sondeig acústic (eufemisme que vol dir 'llençar una pedra') ens permet fer una estimació de la seva fondària -creiem que conservadora- en torn als 7 m. Quedava pendent el seguiment de l'exploració, però aquesta es va fer el setembre de 2025 per Nil Hosta i Tanit Sanmartín que van baixar el pouet final on acaba la cavitat. La cova petita presenta una boca molt més petita, sovint mig tapada per fullaraca, però s'obre immediatament a una saleta d'uns 5 m de diàmetre amb el terra en pendent de la que surten un parell de curtes galeries. La direcció general de la cova és paral·lela al cingle de la cresta, que es troba a pocs metres de distància. Es tracta, doncs, de cavitats del tipus que s'han vingut a denominar 'tectòniques'. La morfologia dominant és la clàstica i les fractures i diàclasis de la roca són ben visibles.