Aquesta cavitat, d’uns 200 metres de recorregut, es presenta en dos trams d’una mateixa galeria que va ser tallada per unes obres d’eixamplament de la carretera N-260, que uneix Puigcerdà amb la Seu d’Urgell.
La boca més occidental (Cova gran de la Quera: 134 m.) dóna pas, després de passar una zona de blocs, a una petita saleta que aviat perd alçada i obliga a reptar un tram curt. La galeria torna a ampliar-se permeten el pas més o menys de manera còmoda. La part final es va estrenyent fins que no es pot passar més. Una curta galeria superior permet avançar uns metres més abans d’arribar al final.
Cal destacar la quasi total absència de fenòmens reconstructius en aquesta part de la galeria. D’altra banda és interessant l’observació dels efectes erosius sobre l’estratificació de la roca encaixant i els seus diferents graus de competència.
L’entrada més oriental (Cova petita de la Quera: 62 m.) permet accedir a una àmplia galeria. Per l’esquerra i després d’uns pocs metres, es pot sortir de nou a l’exterior. Per la dreta s’enfila un passadís que aviat es troba recobert de concreció, especialment al costat esquerre i al terra. Petites colades, gours i alguna columna donen un cert encant a aquest tram de la cova.
Aquesta galeria acaba al capdamunt d’una inclinada rampa on s’observen blocs i terra de recent implantació, segurament per l’efecte de les barrinades en eixamplar la carretera.
Possiblement existeix una vinculació entre la propera font Cerdana i aquesta cavitat. L’existència d’una xarxa de circulació hídrica subterrània en aquesta zona es posa de manifest, no només pel cabal que surt per la font Cerdana, si no també per l’existència, uns dos quilòmetres més a l’E, d’una important planta embotelladora d’aigua.