Per una àmplia boca es penetra en un vestíbul de sòl ascendent i amb la presència de blocs. Al seu punt extrem i després d'un petit ressalt, s'inicia una galeria d'uns 10 metres de longitud i també de caràcter ascendent que resta tancada tot seguit a la cota + 10 respecte al punt més baix de la boca.
Totes les coves i esquerdes localitzades a la zona són cavitats residuals, probablement testimonis d'altres circumstàncies climàtiques. És innegable que la vall te l'empremta d'un passat glacial, i encara avui la funció del gel eixamplant l'estructura de fracturació és responsable de petites cavitats i de la gran extensió d'aquestes tarteres de fragmentació.
La fesomia original de la Coma Oriola (segons l'ICGC: Comaoriola), ha estat profundament alterada per la empremta de l’estació d’esquí, ja que per aquesta vall discorre una pista.
En l’època d'estiu i per tant fora de temporada, les excavadores, formigoneres, etc. han transformat extraordinàriament el llit de la conca ampliant-la i modificant els seus marges fent desaparèixer vegetació i sols originals, soterrant canalitzacions...