Coneguda de temps immemorials.

Ens trobem al davant d'un poble abandonat, que es començà a despoblar a mitjans del segle XVI, del qual en queden molt pocs vestigis, un d'ells és l'església de Sant Julià, que tenia les funcions de parròquia. És mencionada ja al segle XV, tot i que es creu, per la seva estructura, que pot remuntar-se la seva edificació a finals del segle XIII.

En l'actualitat presenta un aspecte força desolador, amb l'interior tot trencat i cremat, durant un temps havia estat emprat com habitatge. També trobem, en l'esplana d'un petit turó proper, alguns murs del que havia estat una fortalesa de planta rectangular, que per l'aparell constructiu es data sobre l'any 1000.

En aquest despoblat, ja esmentat en una escriptura de donació de l'any 1149, cal destacar aquestes coves, que juntament amb altres habitatges constituïen el poble, tot i que posteriorment van ser utilitzades per guardar-hi bestiar menut.