Mitjançant un petit ressalt es penetra en una galeria de sostre baix i lleugerament descendent, seguint amb aquesta tònica durant poc més de 20 metres, fins arribar a un ressalt on la galeria s'eixampla i el sostre s'enlaire una mica. D'aquest punt surten dues galeries, cap a la dreta segueix baixant i pocs metres més enllà resta taponada definitivament (cota – 10,7).
Des del punt anterior i vers l'esquerra, la galeria puja lleugerament durant uns 20 metres, fins arribar a un tram molt estret i restant curullada per una colada parietal. Pràcticament a l'inici d'aquesta galeria, surt, a la dreta, un petit conducte descendent de curt recorregut que és el punt de màxima profunditat de la cavitat (cota – 11,9).
Segons expliquen els seus primers exploradors, la cova podria ser la resta de les galeries inferiors meandriformes d'un avenc pretèrit desmantellat per l'erosió del relleu exterior.

No sabem si actualment encara es fa servir per llençar animals morts, com pogueren comprovar els membres de la SIE en l'exploració del 1983.
Cal fer notar que a la primera topografia (GES, 1954) se li atorga un recorregut de 110 metres, mentre que a la segona (SIE, 1983) queda reduït a 75 metres.