Cal grimpar uns dos metres per entrar a la cova del Duc, amb una boca d'entrada obrada de tres metres d'alçada per dos d'amplada. Un aladern ens ajudarà en la tasca, tot i que amb l'amic Quim Solbas hem recollit alguns fragments de mur escampats per mirar de fer una mica d'escala. La cova és formada per una única galeria d'una desena de metres que, a mida que es va abaixant el sostre, acaba en un fons reblert de sediments que, cal dir-ho, tenien l'aspecte d'haver estat remoguts. Als cinc metres de la boca destaca un marge artificial, obrat amb petites pedres. En un forat de la paret esquerra i en altre prop de l'entrada s'hi trobaven sengles nius d'alguna espècie d'ocell que hi havia traginat molsa per a fer-hi el jaç. La cavitat fineix als 11metres tornant-se impracticable. Tan sols un esvoranc al sostre ens permet, amb dificultats, posar-nos dempeus per veure un petit caos de blocs i una petita galeria lleugerament concrecionada.