La cova va ser trobada el febrer de 1990 per David Vilasís i Marc Lassalle, de Seva, quan estaven fent un cens de ducs. En una posterior exploració amb un arqueòleg, hi varen trobar una mandíbula humana i fragments de ceràmica. Ja en 2013, en noves visites es varen trobar més ossos, entre ells ossos cranials i més fragments de ceràmica.
El coneixement de l'existència de la cavitat quedava limitada a l'àmbit arqueològic, essent desconeguda pels espeleòlegs. El mateix any 2013, Francesc Casanellas, d'Aiguafreda, facilità a Ferran Cardona dades no gaires precises sobre la ubicació de la cova, però no seria fins uns anys després quan finalment la va localitzar.

L'any 2018, Francesc Casanellas publica el llibre d'autoedició “Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn”, on aporta les dades arqueològiques de la cova, que inclou fotografies de la mandíbula i els ossos trobats. De moment no s'han pogut datar les restes òssies, que son a l'Ajuntament d'Aiguafreda, excepte la mandíbula.