La cova va ser excavada per primer cop l'any 1927. La part central i la zona est de l'espai funerari es trobaren destruïdes, ja que la cova va ser utilitzada per guardar bestiar. La cavitat, excavada per Serra Vilaró, conserva algunes de les lloses que formarien part de l'estructura sepulcral, malgrat que no es troben en la seva posició original. Es documentaren uns 15 individus representats pels cranis i nombrosos ossos llargs. La majoria d'aquests individus aparegueren en posició secundària llevat d'un esquelet que conservava la connexió anatòmica. Aquestes restes es trobaven sobre una capa de cendres. Així mateix s'observen escasses restes òssies a l'extrem E de la cova.
La ceràmica recollida permeté reconstruir un vas troncocònic de ceràmica a mà, de superfície exterior rugosa i interior fina, amb mugrons i amb impressió d'espart a la base. Mesurava 14,7 cm de diàmetre de boca, 9 cm de diàmetre de base, 14,7 cm d'alçada i 5 cm de gruix. També aparegueren fragments d'indústria lítica i òssia, restes de fauna i botànica. Pel tipus arquitectònic, els materials arqueològics i el ritual funerari, el nivell sepulcral de la cova de Puiganseric s'ubica cronològicament en el neolític final-calcolític-bronze inicial.