Traspassada la petita boca, es penetra en un conducte molt baix de sostre però que als pocs metres desemboca en una galeria de dimensions més còmodes per a la seva progressió, seguidament pren una inclinació cada cop més accentuada fins a assolir la cambra final, omplerta per una sèrie de grans blocs, per sota dels quals s'arriba a la cota de màxima penetració vertical; cap al NE d'aquesta saleta final, el sòl comença a pujar per a sortir de nou a la galeria superior.

Pel fet d'haver-hi fet el cau i jaç, algun toixó o altre mamífer, el pas estret ha quedat pràcticament taponat de terra, precisant-ne una completa desobstrucció (Observació feta per J. Pallisé i Ramon Sendra el maig 2015).