Fou localitzada per Enric Jiménez i Narcís Sitjes, el mes de juny de l'any 1978, juntament amb d'altres cavitats de la zona. Més tard, amb membres de l'Associació Arqueològica de Girona es va fer una intervenció arqueològica que permeté documentar nivells arqueològics sota una capa estalagmítica d'entre 20 i 40 cm. Entre els materials exhumats destaca un discoide bifaç sobre un còdol de pissarra, alguns esclats de quars i un burí de grans dimensions. Les evidències aportades per l'excavació permeten deduir que es tracta d'un lloc d'ocupació durant el paleolític mig, sense que es pugui determinar si es tracta d'un espai d'hàbitat o una estació de treball. Tot i que per paral·lels i per la distribució de l'espai intern fan suposar que es tracti de la primera possibilitat. Segons Joan Badia hi hagué un ús eremític d'aquesta cova en època medieval.