Localitzada per membres del GE Pedraforca el 18 de juliol de 1964 en el decurs d'una campanya de prospecció espeleològica en que van participar: Regina Fuentes, Tere Hernández, Gemma Navarro (les pubilles que van donar nom a la cova) i Felip Figaró. Hi tornen el 27 de setembre del mateix any per explorar-la trobant-hi restes arqueològiques.
Durant els dies 28 al 30 de maig de l'any 1965 hi tornen de nou, trobant més restes arqueològiques.
Encara farien dues visites més a la cavitat, abans de que el 24 de juny del 1967 intentessin desobstruir un petit pou sense resultat, però realitzen la topografia.
Hi tornen de nou els dies 1 al 3 de maig del 1970, en que aconsegueixen desobstruir el petit pouet i completen la topografia.
A partir d'aquell moment es perd la pista de la cova i la seva situació és molt poc precisa. Han de passar gairebé 50 anys per a que en Joan Vigueras, de Campdevànol, tot preparant la publicació d'un extens treball sobre Gombrèn, contacta amb en Miquel Nebot, un dels autors dels primers treballs a la cova, per intentar recordar detalls que facin possible la seva localització. El mateix Vigueras parla amb el muntanyenc Santi Sanz, bon coneixedor dels relleus del Montgrony qui, després de vàries jornades resseguint cingles, va redescobrir la cova el 23 de maig de 2018. Poc després, alguns dels primers exploradors van tenir l'oportunitat de tornar a la cova que havien “perdut”.