Coneguda des de temps remots. No és però, fins el 1973, quan es tenen les primeres dades espeleològiques de la cavitat, a resultes d'una visita de membres de l'ACE Mataró que també realitzen la topografia. Aquell mateix any apareix a la relació de cavitats en el mapa de la Garrotxa (Editorial Alpina, 1973) i el 1980, al Catàleg Espeleològic de Catalunya s'amplien les dades i es publica la topografia realitzada pels mataronins.
Aquesta cova presenta una macabra història: El 27 de febrer del 1845 (el 1844 segons altres fonts), una colla d'uns dotze bandolers armats amb trabucs van atracar, vora Tordera, la diligència que feia el recorregut de Perpinyà a Barcelona (de Barcelona a Girona segons altres fonts) i van segrestar tres viatgers, entre els quals hi havia el jove Joan Massot, de Darnius, amb el propòsit de demanar un rescat. Durant els dies que va durar la fugida pel Montseny i les Guilleries, en direcció al Pirineu, perseguits per soldats, mossos i el sometent, dos dels ostatges van morir en el camí. En unes de les cartes a la mare del jove Massot exigint el rescat, van arribar a acompanyar les orelles del noi. Després de setmanes d'un cruel martiri, el jove va morir assassinat a la cova que ara duu el seu nom, a prop de la creu de Principi, a Albanyà. El bandolers van fugir a França, on van ser detinguts a Sant Llorenç de Cerdans, jutjats a Montpeller i condemnats a treballs forçats, excepte quatre que van ser penjats, dos a Perpinyà i dos a Ceret.