Descoberta l'estiu del 1977 per la S.S.Plantaurel que poden baixar únicament uns 10 metres. L'any següent, després d'una llarga desobstrucció en el tap de gel, aconsegueixen arribar a la sala final. Li atorguen 58 metres de profunditat. L'estiu del 1989, un equip de la SIS troba la cavitat amb un nivell de neu considerablement baix, poden explorar tot el tram dels francesos i tenen accés a una curta galeria nova al fons del pou d'entrada. La nova topografia que aixequen els dóna una fondària màxima de 46 metres (en el mateix punt que van arribar els de la SSP).

En una de les primeres notes (SIS-6), sobre les exploracions al massís, Joan Pallisé parla d'una cavitat d'uns 60 metres de fondària amb un important tap de neu, però erròniament la denomina com a RC.1, quan en realitat havia de dir RB.1