Gran boca de 20 x 6 metres precedida per un embut incipient. Llavi superior (SE) 5 metres més alt que el NO.
Rampa de 3 metres des del llavi inferior i pou de 12,5 metres fins al cim d'un con d'enderrocs cobert amb un característic dipòsit de neu i gel. Aquesta sala es va eixamplant progressivament, des de 8 metres que té a l'extrem NO (on existeix una petita prolongació estructurada sobre una diàclasi) fins a 19 metres a l'extrem SE.

El gel i la neu, àdhuc a l'octubre, assoleixen un gruix considerable, i recobreixen un con d'enderrocs d'origen clàstic que ocupa la projecció de la boca sobre la planta. Alguns anys, sembla que la neu acumulada pot arribar fins a pocs metres del llavi inferior.
L'alçada de la sala, a la part que hi ha sostre, és d'uns 15 metres. En aquesta part hi ha dues xemeneies habitades per gralles que han originat un parell de cons de guano.
A l'extrem S i per una curta rampa ascendent al darrera un gran bloc, s'arriba a la boca d'una cavitat de sòl ocupat per blocs de mida regular que condueix, per una gatera del seu fons, a una altra saleta de 7 x 2,5 x 15 metres. En alguna època de l'any en aquest punt poden formar-se algunes estalactites i estalagmites de gel, poc desenvolupades.
La Bòfia és una cavitat, la boca de la qual es va obrir per enfonsament de la volta subjacent, primitivament tancada. Les dues saletes laterals són formes “fusiformes” de considerable desenvolupament en alçada, a l'igual que les dues xemeneies del sostre, que també representen punts d'infiltració posteriors a la gènesi de la sala principal.