Coneguda d'antic a la zona, la balma va estar un habitat humà durant molts segles, circumstància que ve confirmada per troballes de l'edat del Bronze (-1800/-650) i Medieval (400/1492). La cova està inventariada com a part del patrimoni arqueològic de Catalunya.

Espeleològicament la primera cita sobre la cavitat apareix al Catàlech (1897) de Font i Sagué, el qual l'esmenta com: la Cova, a Molló, tot afegint que és de difícil accés.

No es tenen notícies concretes fins l'exploració portada a terme per membres del GES-CMB (Ll. Muntán, J. Montoriol, i R. Pasant), que la visiten i topografien el 26 d'agost del 1953, en el decurs d'una breu campanya per la zona, la topografia de la cavitat la incorporen a la topografia general de les Baumes d'en Borrasser.

L'any 2012 en el decurs de la revisió topogràfica que realitzen la SIE-CEA; C.E. Castellar; SES del GER i el GEB a les Balmes del Borrasser, constaten que les boques inferiors (Balma Independent), no enllacen amb la Balma principal, tal com semblava en principi per la topografia de l'any 1953.