Trobem diferents balmes a tot el llarg dels 150 metres de l’alineació rocallosa que forma les roques Sitjanes, situades sempre en el vessant oriental. L’alineació rocallosa presenta algunes discontinuïtats en forma de petites bretxes que permeten el pas d’un vessant a l’altre.

La balma principal presenta uns murs de pedra no gaire alts que delimiten un espai planer de 4 x 3,2 metres que ha estat utilitzat com a refugi. Per les ampolles de vidre i d’altres restes que hi trobem, hem deduït que va ser utilitzada com a refugi cap a la dècada de 1970.

Les balmes són modestes, de poca fondària. La balma principal, l’única que reuneix un mínim de confort per a la seva habitabilitat, te 13 metres de llargada per una fondària màxima de 3,5 metres, que assoleix al seu extrem N, on trobem els murs de pedra i l’espai planer als que hem fet referència més amunt.
D’algunes de les balmes neixen conductes de pressió circulars, de modest diàmetre, que s’endinsen uns pocs metres cingle endins.
La boca de la cova és una esquerda vertical, d’uns 2 metres d’alçada i més aviat estreta. Superada aquesta en tram ascendent, arribem a una cambra de dimensions molt regulars: 4,7 metres de llarga per poc mes d’un metre d’amplada. L’alçada s’acosta als 4 metres. El terra, rigorosament pla, és sec i polsós, observant-s’hi excrements dels animalons que s’hi amaguen. Al final de la cambra, un petit conducte que es fa impenetrable sembla voler anar a buscar l’altra banda del cingle.

Per les seves característiques, la cova constitueix un bon refugi o amagatall, si bé l’estretor de la boca no fa gaire còmode l’accés.