Penetrant per la boca més propera al cingle, s'accedeix pràcticament al bell mig de la galeria principal; vers l'O, i per una rampa descendent entre blocs, s'arriba a la balconada penjada sobre la riera de Beget. En sentit contrari, la galeria puja, passant per sota d'una altra boca, i pocs metres més endavant la galeria queda tancada al peu d'una xemeneia, que també comunica amb l'exterior.