La balma la trobem sota un salt d'aigua que forma el rec de Paüsa. La cavitat presenta una obertura en semicercle de 45 m de longitud i una profunditat de 10 m, amb una alçada màxima de 8 m. La balma no és gaire lluminosa, doncs la vegetació que cobreix l'entrada no deixa passar gaire claror. Per molts punts de la cavitat es filtra l'aigua, és per tant una zona humida, on la molsa i la vegetació creix abundantment. El sostre presenta taques de sutge, provinents de fogueres.

(Nota d'Espeleoíndex): El topònim Paüsa genera molts dubtes. Al mapa de l'ICGC apareix, segons l'escala, de dues formes: Paüsa i Peüssa. A la Gran Enciclopèdia Catalana citen la Balma de Paüsa. I per acabar-ho de complicar, al Nomenclàtor oficial de toponímia major en diuen: Peüsa.