Avenc Musté Recasens
特征
位置
Des de Mont-ral seguirem el camí de la Foradada que passa pel Serrat dels Avencs. Un cop arribats a l'avenc de l'Os, anirem a l'esquerra del camí dirigint-nos al S10E durant 22 metres, on trobarem la boca principal de la cavitat. Des d'aquesta boca, si ens dirigim cap al NE, als 8 metres de distància trobarem la segona boca, molt més estreta que l'anterior.
Dins d'una fractura mig taponada per blocs es presenten dues boques, una és un conducte molt estret en forma de cova, però que s'aboca a un pou que incideix a la part més fonda de la diàclasi. L'altra boca origina un pou de poc més de 6 metres, per on s'accedeix a una galeria descendent en ambdós sentits. Cap a l'E, baixa fins a – 14 i encara es pot avançar uns metres més per damunt d'uns blocs on resta impracticable. Cap a l'O, el pendent és més acusat i l'esquerda es va estrenyent fins fer-se el pas impossible.
历史
Com molts dels avencs d'aquest sector, desconeixem quan i qui va realitzar la primera exploració. Josep Iglèsies a la seva guia de les muntanyes de Prades (1930) parla de les nombroses esquerdes que es troben a la zona, però no dóna noms. Imaginem que aquesta cavitat deuria ser explorada per espeleòlegs de Reus cap a principis dels anys 1960 i li van posar el nom del matrimoni que va donar la casa al Centre de Lectura de Reus per fer el refugi a Mont-ral que porta el nom de Musté-Recasens.
用户评论 (0)
暂无评论。
成为第一个分享体验的人！
已记录的探索 (0)
暂无探索记录。
记录您对这个洞穴的访问！
参考文献
Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya . Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès) :246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona. GIEM (1972).- “Cavidades topografiadas en la Serra de Prades y lista de las mayores cavidades” Com. II Simposium Met. Espeleológica . SIE i CRE. Barcelona. Tolrà, A. (1977).-”Apuntes espeleológicos para el mejor conocimiento del karst dels Mollats”. Boletín SIEP (6):3-20.SIEP-CE Poblet. Barcelona. Actualització de fitxa l'octubre de 2017, coordenades, situació, descripció i fotografies facilitades per Julio Serrano i Francesc Rubinat.