El pou d'entrada, de forma campaniforme, té 24 metres de fondària i en un extrem de la seva base comunica per una finestra amb la segona vertical de la cavitat. Aquesta, de poc més de 13 metres de desnivell, segueix per un conducte inclinat que porta a una nova vertical de 13 metres més. En el seu fons, en l'extrem d'una saleta, s'inicia un nou pou, també de 13 metres, que arriba al fons clàssic de la cavitat a 70 metres de la superfície.
A la part superior de l'últim pou s'inicia l'anomenada Via Nico, a la qual es pot accedir pel sostre d'una sala que es troba al començament d'aquest pou o per una gatonera que té el seu inici a la part alta d'aquesta sala. Si seguim per l'esmentada gatonera, ens trobarem amb un petit ressalt que porta a un pou cec, però si remuntem el pou uns metres, s'assoleix una galeria adiaclasada que, per un petit ressalt porta a una sala situada al damunt del pou i a l'altre accés de la via. Retornant al principi d'aquesta via i remuntant uns 5 metres, poc abans del “fus” ens trobarem una diàclasi que comunica amb un pou de 12 metres i al seu fons un pas molt estret, desobstruït posteriorment, que dóna pas a l'ultim pou de la via i on s'assoleix el punt de màxima fondària.