La boca dóna inici a una rampa a la que segueix un ressalt de 5 metres, seguit d'un altre de 3 metres fins arribar a la base d'una galeria estreta i rectilínia que forma pendent cap als dos extrems. Seguint cap al NE, la galeria s'estreny encara més i després d'uns petits ressalts s'arriba al punt de màxima fondària (cota – 20), on sembla acabar la cavitat.
Però poc abans d'arribar en aquest últim punt, es pot remuntar un parell de metres i s'accedeix a un estret passadís que penetra en una nova galeria de característiques molt semblants a l'anterior.
Cavitat estructurada en una diàclasi de direcció NE-SO eixamplada per infiltracions locals i que posteriorment van originar alguns processos litogènics molt localitzats.