Per la carretera N-260 a l'alçada de Martinet, en desviarem per la carretera LV-4055 en direcció a Montellà, de seguida (500 metres) ens desviarem a la dreta en direcció a Béixec. Un cop passat Rubíllec ens desviarem a la dreta fins a trobar una nova desviació també a la dreta que ens portarà fins a Béixec, des d'ací seguirem en direcció a el Querforadat, i en el primer revolt on ja es veu la casa de Vima, cal baixar cap al fons de la vall, és una baixada molt dreta i cal fer una mica de ziga-zagues.
Carregant mapa...
La boca, d'uns 2 metres de diàmetre, dóna accés a un pou de -26 metres de fondària, la base en rampa ens duu fins un ressalt que ens situa en el punt de màxima fondària a -28 metres. Els companys de l'Espeleodijous han modificat la topografia original (línia blava) , sense mesurar, per indicar que la boca és oberta a la vertical i no en forma de finestra. Cal anar amb compte quan el cerquem, perquè l'avenc queda amagat per la vegetació.
La primera exploració tingué lloc els dies 24 i 25 de setembre del 1960, junt amb la Tuta de Bèixac, per part de V. Cusó, J. Llopis, J. Sabartés (ERE - CEC) i M. Soler (GEB), encara que pràcticament va restar inèdita fins que la tornen a explorar cap a 1968 membres de l'ACE Mataró i la publiquen. Malgrat que a vegades s'ha citat com a Tuta de Bima, la toponímia actual i oficial (ICC i Nomenclàtor) fa referència a Vima. Aquest nom li ve donat per la seva proximitat amb Mas de Vima, aquesta casa és coneguda històricament per haver-hi viscut en el segle XVI en Joan Grau i Ribó baró de Toloriu i la seva esposa Xipahuatzín Moctezuma (batejada com a María i filla de l'emperador asteca), diu la llegenda que ací hi està enterrat el tresor de Moctezuma.
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F: (1978).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya): 166. Ed. Políglota. Barcelona. Busquets, P.(1968).-Resultats de l'expedició espeleològica al Cadí”. Butlletí Agrup. Cient. Exc. Mataró (8):16-20. ACE Marató. Canals, M.; Ribera, C. Viñas, R. (1970).- La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre ., 98 pp. Centre Excursionista de Catalunya – Ed. Montblanch. Revisió de coordenades, situació i fotografies extretes del web: espeleodijous.cat Apunt del 29-8-2019