<p>A tan sols 75 m al ESE de l'ermita de Santa Caterina i a 135 m al sud de la capella de Sant Joan. Per anar-hi, del pla de les Taràntules (estació superior del funicular de Sant Joan) agafarem el camí ample i cimentat que va cap a la capella de Sant Joan. Un centenar de metres abans d'arribar-hi, surt per l'esquerra el camí que baixa cap a Collbató. L'agafarem per deixar-lo ben aviat i prendre el corriol, no gaire fressat, que mena a l'ermita i balma de Santa Caterina. Encara no a la meitat del recorregut l'abandonarem per anar muntanya avall, sense camí, fins a trobar la cavitat.</p>
Carregant mapa...
<p>La boca fa cosa de 2 metres de llargada per una amplada mitjana de 80 cm. Dóna pas a una vertical de 5,5 m que aterra a la part superior d'un con d'enderrocs que fa rampa a banda i banda. Per la banda sud la rampa finalitza aviat, per la banda nord és una mica més llarga i a la seva part baixa la cavitat continua per un pas molt estret. Just per sota del pas hi ha el pouet terminal (de fet, una estreta esquerda) on s'assoleix la cota màxima, -11 m a comptar de la boca superior (-9 m de la boca inferior). </p><p>El pas estret és molt selectiu, cal estar molt prim per superar-lo. Superada l'estretor, la progressió és més còmoda i ens situem en el pou que genera la boca superior. Aquesta boca, malgrat haver estat eixamplada per l'Efrén, és molt estreta. De fet, creiem que és impracticable tret, potser, per a una persona extraordinàriament prima i amb habilitats de contorsionista.</p>
<p>El dia 8 d'agost de 1908 arribaren a Barcelona el naturalista i farmacèutic francès M. Jacques Maheu, la seva esposa Léontine i un nebot d'ell, M. Miquel. El dia 11, des del monestir, van pujar a la capella de Sant Joan acompanyats per Marià Faura i el P. Marcet, vell conegut d'en Maheu. Van anar a un petit avenc proper a la capella (segurament ja conegut pel P. Marcet, monjo de Montserrat) i que van pensar (sembla que encertadament) era la cavitat citada pel P. Gerard Joana al seu manuscrit de 1801 i que situava a 185 passos de l'ermita de Santa Caterina. Faura el va catalogar al seu Recull com Avenc de Sant Joan i li va atorgar 10 m de fondària. Els Maheu i el seu nebot van recollir criptògames, insectes i mol·luscs.</p><p>Van passar més de 100 anys i aquesta dada d'en Faura es va anar arrossegant a tots els catàlegs i relacions de cavitats de Montserrat sense aportar cap novetat al respecte.</p><p>No és fins el febrer de 2020 que l'Efrén, guarda del refugi-ermita de Sant Benet, la localitza i junt amb l'Eliseo López l'exploren i es penja un video a Youtube. </p><p>El 2 de setembre de 2023, Ferran Cardona (ECMB) i Josep Cuenca (GEB) la localitzen, exploren i fan un complet treball de catalogació, tot denominant-la molt encertadament Pouetó de Sant Joan , tot sabent que sens dubte es tractava de l'Avenc de Sant Joan d'en Faura.</p><p> </p><p> Nota d'Espeleoindex : L'any 1978, el company Joan Borràs va fer una recopilació de les activitats del GES – CMB durant els seus primers 30 anys d'existència (1948-1978) tot fent un buidat del llibre d'activitats del Grup. Aquest treball mecanografiat mai es va arribar a editar però sí es van fer diferents fotocòpies que es van repartir entre amics i coneguts.</p><p>En aquesta relació d'activitats consta que el mes de març de 1976 membres del GES van explorar el Pou de Sant Joan dins dels treballs del tercer volum del Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona , que havia d'incloure la Serra de l'Obac i Montserrat. Com que aquest volum mai va arribar a veure la llum, no sabem a quina cavitat es referien. Per alguns comentaris de fa gairebé 50 anys, sembla que com que els exploradors de l'Avenc de Sant Joan de 1908 (Faura, Maheu,...) havien anat al cap de dos dies al Pou de Costa Dreta, s'havien referit al petit avenc que hi ha a l'inici del camí, conegut de fa molts anys com Avenc de les Bateries , el qual per cert no apareix en cap moment al llibre d'activitats del GES.</p>
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Aragonès i Valls, Enric (2010).- Marià Faura i Sans espeleòleg (1883-1941) .106 pp. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 2-10-2024. Dades: Ferran Cardona (ECMB) i Josep Cuenca (GEB)