Pou de Cal Santó

Una boca circular de 1,90 metres de diàmetre ens aboca a un P-22 que incideix al sostre d’una sala de cavernament natural. El pou, artificial, als seus primers cinc metres es troba revestit de maons per a contenir la capa d’argiles. La resta perfora roca mare. Arribats a la sala inclinada, d’una vintena de metres de llarg per uns tres metres d’amplada, i orientació NO-SE, per la part baixa trobem algunes formacions i la cota de -26 metres. Si bé el sostre a la base del pou té uns còmodes 2 m d’alçada, aquest va baixant suaument fins els 0,60 m a la part més fonda de la sala. S'observà un solitari rat-penat. També a la base del pou trobem uns pals de fusta (de Telefònica) i una oxidada bicicleta Torrot. Pujant cap amunt la sala fineix 9 metres més enllà. A 3 metres de la base del pou, cap amunt i entre les roques, trobem un pouet que no figura a la topografia anterior. Si bé la boca d’entrada és una còmoda obertura de 1x0,66 metres, a 2,60 metres més a baix es fa estret (0,40x0,50 m). Baixem 2 metres més i horitzontalment trobem una petita gatera cega que fineix als 2 metres. Continuem baixant uns tres metres més i després d’un ressalt arribem a la saleta inferior on s’acaba aquesta nova via a la cota de màxima fondària de -31 metres. La saleta és de sostre baix (uns 0,60 m.), és irregular i amb moltes concrecions, amb unes mides aproximades de 4x5 metres.