Anant per la carretera de Castellterçol a Granera, a pocs metres de passar el quilòmetre 6 (sense fita el 2009) i poc abans de trobar el pont d'en Marcet, a l'esquerra s'inicia un ampli camí que va remuntant pel vessant dret del torrent de les Tutes. Un centenar de metres abans que el camí traspassi la riera i baixi cap a l'antiga fàbrica Marcet, en una zona de clariana s'inicia un corriol molt embardissat, però senyalitzat amb fites de pedres, que baixa fins a la llera del torrent. Poc abans d'arribar-hi, surt un altre corriol que en pocs metres s'enfila fins a les boques de la cavitat, situades uns 10 metres sobre el nivell del torrent.
Carregant mapa...
La boca principal dóna accés a un ampli vestíbul d'on surt un complicat retícul de petites galeries sensiblement ortogonals que configuren la cavitat. A pocs metres de la boca, en direcció S, es troben una sèrie d'entrades intercomunicades que formen un altre retícul, molt més petit i que si comuniquen amb la cavitat principal ho fan per punts impracticables. Es tracta d'una antiga surgència múltiple fossilitzada i excavada sobre diàclasis NNE – SSO que creuen un paquet de conglomerats eocens assentats sobre els gresos del mateix periode.
Cavitat coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada. La primera visita espeleològica que tenim documentada correspon al GES – CMB l'agost del 1957. El gener del 1973 membres de la SIE – CE Àliga fan la topografia i estudi de la cavitat que dóna origen a la primera cita documental.
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona. 2. Tomàs, X.; Yagüe, I. (1974).- “Génesis y analogías de las cavidades del municipio de Granera” EspeleoSie (15): 133-141. SIE – CE Àliga. Barcelona.