Des de la carretera BV-5207 de l'Esquirol a Tavertet, a l'alçada aproximadament del quilòmetre 4,5 cal desviar-se a la dreta en direcció a el Vilar, Sant Bartomeu Sesgorgues i el Moner, seguirem en direcció a el Villaret de Dalt on ja acaba la pista asfaltada, uns metres abans d'arribar al cadenat que barra el pas a aquesta masia, a la dreta surt una pista (només vehicles alts) que baixa cap al Villaret de Baix, passat aquest la pista segueix en direcció a la casa de les Valls, en arribar a l'alçada de la Roca de les Valls trobarem una gran roca a la dreta de la pista i una mica més endavant per l'esquerra hi trobem una antiga pista,en aquest punt aparcarem el vehicle, just per sota de la pista hi passa un corriol que ens porta fins el pantà, cal seguir aigües avall, primer creuarem un petita vall i ens dirigirem cap el torrent de les Valls, abans d'arribar-hi trobem la balma on hi han les boques de la cavitat, aquestes normalment es troben sota les aigües del pantà.
Carregant mapa...
<p>Les Tunes formen un complex de cavitats primordialment horitzontals, que es poden dividir en dos pisos separats per una diferència d'uns 5 metres, tot presentant cadascun d'ells sortida directa a l'exterior.</p><p>Al nivell inferior hi ha dues covetes tubulars i estretes de 12 i 7 m respectivament, obertes al costat de l'entrada de la cova principal, que presenta una boca de 1,60 per 0,80 metres, tot donant pas a una sala allargada de la que surt un diverticle lateral; el final de l'esmentada sala el constitueix una paret de 45º d'inclinació, comunicada per la part superior amb el nivell alt de la cavitat.</p><p>L'accés a les galeries superiors s'efectua per un passadís tubular de 17 m de llarg, punt on es troba una gatera perpendicular vers l'O i on la galeria es fa descendent i continua encara per espai de 50 m més fins a fer-se impenetrable; 22 m abans d'arribar a aquest punt ens trobem amb una petita galeria perpendicular vers l'O20N, que enllaça amb una altra de paral·lela a l'anterior de 24 m, que mitjançant un conducte similar a l'anterior, arriba a una altra galeria N-S que comunica amb unes sales molt baixes de sostre, que per un costat van a parar a la primera bifurcació que hem comentat del pis superior, mentre que per l'extrem S comuniquen amb una galeria N-S que va perdent amplada i alçada fins sortir a la part alta de la sala inferior.</p><p>A partir de l'agost de 1963 la cavitat queda submergida sota les aigües del pantà de Sau i no és fins el febrer de 2023 degut a una llarga sequera en que el pantà assoleix només el 17% de la seva capacitat i queda al descobert la boca superior de la cavitat, aquesta però es troba TAPADA pels sediments, tot i això degut a que el nivell del pantà es troba per sota de la boca i la cova és plena d'aigua, la càrrega d'aquesta ha obert un pas entre els sediments per poder anar desaiguant, per tant l'accés a la cavitat no és possible.</p><p>El març de 2023 el nivell del pantà assoleix el 10,2% i el nivell de l'aigua embassada queda per sota del nivell de la boca inferior, per la boca superior ja no hi surt aigua, ara l'aigua surt per la boca inferior on ha obert un petit pas entre els sediments per anar desaiguant.</p><p> </p>
<p>La primera referència que trobem de les Tunes és al Catàlech Espeleològich de Catalunya (1897) d'en N. Font i Sagué que extreu les dades de l'interrogatori sobre cavitats catalanes que havia fet el Centre Excursionista de Catalunya als seus delegats territorials segons proposta del soci Dionís Puig l'any anterior. Font diu textualment: Sant Pere de Casserres. 136) -Les Tunes- Cova situada a la mà esquerra del riu Ter. Forma una llarga galeria interrompuda per una ensulciada. </p><p>Faura i Sans també la inclou en el seu Recull (1909).</p><p>Sembla que el juliol de 1934 en Francesc Español visita la cavitat amb finalitats bioespeleològiques i recull un caràbid.</p><p>Ja no és fins el desembre de 1951 i gener de 1952 que membres del GES – CMB, capitanejats per N. Llopis Lladó, comencen els treballs i estudi de tota la cavitat publicats el 1953 i que de fet són els únics que es coneixen. Els del GES van visitar periòdicament les coves en anys successius i ens consta que l'última visita la van fer el setembre de 1962, l'any que es va inaugurar l'embassament de Sau. No tenim dades però de ben segur les Tunes van ser visitades per altres grups en aquest període de temps.</p><p>A partir d'aquesta data l'aigua va envaint el pantà i la cova resta anegada a bastants metres sota el nivell màxim de l'embassament. Aprofitant la gran sequera que pateix Catalunya des de 2022 i els primers mesos de 2023, un equip d'Espeleoíndex ja des del desembre de 2021 ha anat diferents vegades a observar si el baix nivell de l'aigua permetia arribar a les boques, però el resultat sempre havia estat negatiu fins el 16-2-2023 que l'embassament amb un 17% de la seva capacitat i a la cota 389 msnm ha permès accedir al punt on es troba la boca superior, resultant impossible accedir-hi degut als sediments acumulats i a l'aigua que brolla des de l'interior de la cavitat. Un mes més tard i després de la decisió política de transvasar l'aigua del pantà de Sau al de Susqueda, el pantà de Sau baixa fins al 10,2% de la seva capacitat quedant a la cota 383,1 msnm (11-03-2023). Això permet accedir al punt on hauria d'estar la boca inferior de la cavitat, però a l'igual que la superior es troba plena de sediments i en aquest cas també ha obert un pas entre aquests per poder desaiguar l'aigua acumulada a l'interior. </p><p> </p>
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Font i Sagué, N. (1897). “Catàlech Espeleològich de Catalunya”. Butlletí CEC (24): 8-20, (25) : 79-84. (26) : 107-112. (27) : 141-149. (29) : 197-202. (31):235-23 (32):249-253. (33) : 266-274. (35) : 311-323. CE Catalunya. Barcelona.Faura i Sans, M. (1909).- “Recull espeleològic de Catalunya”. Sota Terra I: 1-26 Club Muntanyenc. Barcelona.Español, F. (1945).- “Coleópteros nuevos o interesantes para la fauna Ibero-Balear”. Eos (21) 83-105.Llopis, N.; Boixadera, E. (1953).- “Les Tunes, fenómenos carsticos en los maciños eocenos del Valle del Ter (prov. de Barcelona)”. Speleon IV (2): 63-83. Oviedo.Borràs,J.;Miñarro,JM.;Talavera,F.(1981).-”El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.6):1-292. Ed. Políglota. Barcelona.Valles, Jordi de (2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (4):1-397. EC Gràcia – FCE.Dades, coordenades, situació i fotografies facilitades per Juli Serrano i Montse Roca (SIE-CEA) amb Francesc Rubinat (ERE del CEC), 16 de febrer de 2023 i 11 de març de 2023.<p> </p>