Des del Coll de la Creu, prop de Lliurona, seguirem el camí d'Espinau, en arribar a la Teuleria, seguirem pel camí del mig, de seguida passarem el Pla del Perer i més endavant a l'alçada de la font de l'Arç trobarem una pista que ens arriba per la dreta, en aquest punt podem deixar el vehicle, ja que uns 150 metres més endavant a l'esquerra surt un corriol que entre el bosc puja a la Tossa d'Espinau, les cavitats es troben al peu del vessant N del cim de la Tossa d'Espinau, a l'extrem superior del bosc de pins i roures que van estar afectats per un incendi l'any 1984. Coordenades aproximades.
Carregant mapa...
Es tracta d'una cavitat estructurada en una diàclasi de direcció SO-NE, amb tres boques (Forat nº 1 i nº 3, malgrat formar part del conjunt, el Forat nº 2 té un pas impenetrable que impedeix la connexió física). La boca més gran és la nº 1, on amb una corda de seguretat es pot baixar fins a -22 metres, la seva màxima fondària. Un tronc d'arbre ajuda a accedir a les sales interiors, formades entre blocs inestables en la mateixa diàclasi. Accedint a la galeria que es troba a -5 metres, s'enllaça amb la boca número 3 sense cap problema.
Explorat pel GEB el dia 17 d'abril de 1993, aquests van estar acompanyats pel Sr. Wolf i el seu fill Franz, veïns d'Espinau que els hi van ensenyar la cavitat. El fet de trobar-hi un “spit” indica que la cavitat ja havia estat explorada amb anterioritat.
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Miret, Francesc; García,Martí.(1999).-”Catàleg Espeleològic de l'Alta Garrotxa”. Coves de l'Alta Garrotxa . Pp 1-108. Miret, F.(1996).-”Les Baumes, Coves, Forats i Tutes del terme d'Albanyà”. Albanyà (8). Albanyà. <li style="font-family: yui-tmp;"> Borràs,J; Miñarro,JM; Talavera F.(1980).-”el ripollès, la garrotxa i l'alt Empordà” <em style="font-size: 16px;">Catàleg Espeleològic de Catalunya</em> (Vol. 4). Ed. Políglota. Barcelona.