Esquerda Nº2 del Mas de les Fonts

Malgrat que s'atribueix la primera exploració a en Font i Sagué, i aquest l'esmenta al seu catàleg, però enlloc diu que hi hagi estat. A l'article de la Font d'Armena ni tant sols l'esmenta. Rafael Amat i Carreras l'explora per primer cop el 24 d'agost del 1925 i l'anomena Esquerda del Mas de les Fonts. Considera que pot haver baixat fins a -50 metres, tira una pedra i calcula que l'esquerda baixa uns 50 metres més. Sempre hem tingut dubtes de si en Rafael Amat va explorar aquesta esquerda o bé va estar la número 1. Per les explicacions donades, la fondària i el fet que la número 1 tingui dues boques i ell no ho esmenta, pensem que l'esquerda que va explorar va ser aquesta. El 1963, la gent del Club Muntanyenc Barcelonès la va tornar a explorar i li atorguen una fondària de 40 metres. Aquests també l'anomenen Esquerda del Mas de les Fonts. A finals dels anys 70s es explorada per l'ERE del CEC, on citen les diferent esquerdes com Penya Esquerdada, amb diferents números per identificar-les, en aquest cas la número 2. El 2 de novembre de 1996 és explorada i topografiada per membres del SEO-CE Vallirana, aquest l'anomenen amb les sigles SM-1, però no aconsegueixen baixar més d'una quinzena de metres degut a l'estretor, tot i que van fer un sondeig fins a -50 metres.