Coves del Salnitre

Les coves del Salnitre són sens dubte la cavitat amb més història i llegendes de Catalunya i la que ha generat més literatura.

Coneguda de temps immemorials, en el seu interior s'han trobat inscripcions de diferents èpoques, la més antiga: (Francesc Roca, 1511). El 1609, J. Pujades ja fa esment a la seva Crónica Universal del Principado de Cataluña, sense citar-ne el nom. L'any 1789, Francisco de Zamora, aleshores alcalde del crim de l'Audiència de Catalunya a Barcelona, visità Montserrat i entre d'altres curiositats de la muntanya, destaca la seva exploració a les coves i amb Pere Pau Muntanya, pintor i decorador de moda i amb Francesc Remart, realitzaren diversos gravats de la muntanya i de la cova (la topografia del Salnitre és el primer treball que es coneix d'aquestes característiques a Catalunya).

L'abat Miquel Muntades, en el seu llibre sobre la història de Montserrat, atribueix a Gerard Joana, monjo del monestir, l'autoria d'un manuscrit de l'any 1806, on es fa un seguit d'observacions i hipòtesis sobre les cavitats subterrànies. Investigacions recents fan més que dubtosa l'autoria del manuscrit per part del pare Joana i possiblement sigui part dels treballs dirigits per Zamora o per algun dels monjos que el van acompanyar.

La visita organitzada per Víctor Balaguer el 1852 junt amb amics artistes de l'època romàntica aixeca una gran polseguera i les coves són abastament popularitzades, fins al punt que es crea una posada de las cuevas a cal Pepa de Collbató, d'on sortien els visitants acompanyats per guies contractats.

El 16 de setembre de 1896, Martel i el seu company Louis Armand són rebuts a Barcelona i l'endemà són acompanyats a Montserrat i a les coves del Salnitre pels membres del CEC, Artur Osona i Josep Castellanos. La descripció que fa de les coves és molt realista i desmunta les exageracions que s'havien anat transmeten de les visites de mitjan segle.

M. Faura i Sans amb membres del Club Muntanyenc exploren completament la cova el 25-7-1908 i fan la topografia (que fins no fa gaire es creia era la més antiga) i que no es publica fins el 1911. Faura li atorga un recorregut de 700 m. Al cap de dues setmanes acompanyen el botànic francès J. Maheu a diferents cavitats de Montserrat, entre elles, Pouetons i Costa Dreta, però no ens queda clar com s'ha dit sempre que tornessin al Salnitre, ja que Maheu havia estat l'estiu anterior recollint flora.

La cavitat va ser propietat de l'Estat i després de la companyia Aeri de Montserrat. El 1928 s'inaugurà la il·luminació elèctrica segons projecte de Walther Gunther i de Carles Buigas, però arran de l'esclat de la guerra de 1936 va quedar desmantellada.

Entre els anys 1946 i 1952, N. Llopis Lladó i Josep M. Thomas porten a terme un extens estudi de la zona i aixequen una nova topografia, que tot plegat és publicat el 1953. En aquell temps li atorguen un recorregut de 530 m.

Tant de la topografia de Faura (1908) com la de Thomas i Llopis (1952) s'han fet diferents versions redibuixades i adaptades per il·lustrar alguns treballs i fulletons turístics de la cova.

No és fins el 1977 que membres de la SIRE-UEC Sants tornen a aixecar una topografia força detallada de la cova. Li atorguen un recorregut de 549 m.

Durant anys la cova era visitable mitjançant un guia acompanyant i amb llums d'acetilè (allò que en dèiem carburers). Finalment, el 1985 la Generalitat de Catalunya es féu càrrec d'un nou condicionament i il·luminació, traspassant la gestió a l'ajuntament de Collbató.

Finalment, l'any 1988, membres de l'ERE-CEC realitzen, per encàrrec del Servei Geològic de Catalunya, un Estudi de les possibilitats d'educació ambiental de la Cova del Salnitre que inclou una topografia molt acurada i amb tot detall del conjunt de galeries que es calcula presenta un recorregut total de 958 m i un desnivell de 42,7 m (-19,2/+23,5). Aquesta topografia però, no es va publicar fins 20 anys més tard.