Coves de Castellolí

Entrant per la boca més oriental de totes les que s'obren a l'exterior, ens trobem amb una àmplia galeria que es perllonga cap al S. D'ella surten diferents ramificacions que configuren la xarxa de conductes que integren la cavitat. Prenent la primera galeria practicable de les tres que trobem després del porxo d'entrada, ens dirigirem, en direcció NNO, cap al punt més baix de la cavitat, al que s'arriba després d'uns 40 metres de galeria i d'haver superat un desfonat de 3 metres del meandre, per assolir una sala de sostre baix i d'uns 12 per 7 metres. Al marge d'aquesta galeria que configura el sector N de la cavitat, la resta està formada per una estreta xarxa de diàclasis, més o menys eixamplades, que li donen una configuració laberíntica on predominen les galeries de sostre molt baix que dificulten la circulació. Tota la cavitat es troba excavada en un paquet de calcàries de l'eocè, al límit de la Conca d'Òdena i afectades per una xarxa de diàclasis ortogonals que configuren el sistema reticular del conjunt de galeries, excavades en una primera fase a règim freàtic per després passar per processos de sedimentació i quimiolitogènesi importants. Cavitat residual retallada per l'erosió del vessant epigeu.