La primera cita de la cavitat apareix al Recull espeleològic de Catalunya (Faura i Sans, 1909) encara que d'una manera un tant imprecisa, ja que tan sols fa constar el lloc de la seva ubicació: La Reparada.
No es coneix cap referència concreta fins l'any 1919 en que el Dr. Ricardo Zariquiey capturà diversos espècimens d'un coleòpter troglobi anomenat aleshores Anillochlamys raholai.
Passen els anys i no te cap més notícia de la cavitat. El 1977, Jordi Comas i Oleguer Escolà fan un intent de localitzar-la però sense èxit. No és fins el 1997 que, Oleguer Escolà i Florentí Fadrique amb la col·laboració d'uns bons coneixedors de les cavitats de l'Empordà (Salvador Delclós i Enric Palou) poden arribar a la cova per continuar les recerques de fauna cavernícola.
Al mapa de l'ICC apareixen en aquesta zona tres coves situades ben a prop: Cova d'en Tassana, Cova de la Reparada i Cova de l'Esllavissada. Molt probablement tots tres topònims es refereixen a la mateixa cavitat, la Cova Tassana.