Anant de Terrassa a Manresa per la C-58, a l'alçada de Torreblanca surt la carretera BV-1211 en direcció a Olesa de Montserrat. Poc abans del km 3 i del pont del Mimó, surt un trencall que passa per sota de l'autopista (C-16) i arriba a la masia del Mimó. Al N d'aquesta casa es veu l'anomenada Carena de Torrella. La cova es troba per sota del punt més alt d'aquesta carena.
Carregant mapa...
La boca es presenta com una esquerda alta i estreta que cal remuntar. Un cop superat el pas per enfilar-se gairebé fins el sostre, s'inicia un conducte que en un primer moment cal anar acotat i que porta a un ressalt de gairebé 2 metres que comunica amb una cambra d'uns 7 metres de llarg per 2 d'amplada i de la que surten una sèrie de conductes laterals que es fan impenetrables al moment. Des de la boca, i per la part inferior, existeix un altre conducte, molt estret, que comunica amb la part inferior del ressalt i la cambra esmentats.
Coneguda per la gent de la contrada des de temps remots, que creien era l'amagatall dels lladres que assaltaven els pelegrins que anaven a Montserrat pel Camí Romeu. La primera visita espeleològica que tenim constància és la realitzada per membres del GES – CMB el juny del 1955, que la denominen Cova de Can Mimó d'Olesa i li atorguen 25 metres de recorregut, segons consta al llibre d'activitats del GES. Més tard, tres membres de l'ERE-CEC (O. Escolà; B. Poderós i JMª Colom) la visiten el 7 d'abril del 1963. Segons explica l'Escolà, durant l'exploració van tenir un problema; sembla que la cova estava ocupada per alguna guineu i la presència de puces era tan enorme que al cap d'una estona al seu interior van haver de sortir a corre-cuita amb el cos i la roba plenes d'aquests insectes. És el colmo per a un biospeleòleg!. Per cert, al llibre d'activitats de l'ERE la cavitat també va quedar anotada com a Cova de Can Mimó , ja que desconeixien el nom correcte. Pocs anys més tard (1967 o 1968) membres de la SIRE – UEC Olesa són informats per gent de can Mimó de l'existència de la cavitat i són els que comencen a trobar les primeres restes arqueològiques. L'any 1981 es va portar a terme una campanya d'excavació que va catalogar la cavitat com a cova sepulcral neolítica epicardial.
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Badiella, Xavier. (2003).- “La Cova dels Lladres”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (110): 15-17. Terrassa. Ten, Ramon (1986).- “La cova sepulcral neolítica epicardial dels Lladres (Vacarisses, Vallès Occidental)”. Empúries (48-50) vol.II: 352-355. Museu d'Arqueologia. Barcelona. Coordenades i fotografies extretes del blog: percaminsdelbages.blogspot (de Joan Escoda). Apunt del 5-1-2012.