Sortint d'Arnes pel camí del Calvari, s'ha de seguir el camí del Mas Nou fins a un meandre molt marcat del riu dels Estrets. D'aquí s'ha de remuntar el barranc Gros fins a la confluència de dos barrancs i remuntar per la línia de carena que els separa fins damunt el grau que domina el barranc més oriental. Més per damunt, un cingle assenyala l'inici de la cinglera, resseguida en el seu repeu per un camí que acaba a les balmes (C, D i E a la topografia) situades al peu de la cova del Moro i cal escalar uns 20 metres de paret per accedir-hi. Coordenades aproximades.
Carregant mapa...
Gran balma d'una planta aproximada de 15 x 4 metres, dividida per un graó irregular d'1 a 1,5 metres (A i B a la topografia). Tot el seu sòl està cobert amb una gran quantitat d'excrements d'aus, entre el quals es poden veure restes de fang amb palla, que també recobreixen part de les parets. La construcció més ben conservada és la situada al pis superior, edificada sobre un bloc desprès del sostre. Presenta dues cambres d'1 metre d'alçada, amb la base reforçada per petits troncs. A l'interior d'una de les cambres hi ha el senyal d'haver-hi hagut una lleixa. Les poques restes arqueològiques estudiades semblen pertànyer a època medieval, però molt possiblement la cavitat va estar habitada amb anterioritat. Actualment, l'accés només és possible gràcies a l'escalada artificial i tot fa pensar que els antics habitants del lloc hi accedien mitjançant la utilització de troncs, dels que encara es conserven algunes restes.
Cavitat coneguda des de temps immemorials. En època actual, el primer en accedir-hi va ser l'escalador del CADE-CEC, en Kildo Carreté.
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Carreté,K.; Canals, M.; Viñas,R. (1974).- “La cova del Moro” Espeleòleg (19): 1045-1051. ERE del CEC. Barcelona.