Cova de les Llenes

La primera notícia sobre la Cova de les Llenes la dóna N. Font i Sagué en l'apèndix del seu Catàlech (1897), encara que tan sols l'esmenta i diu que es troba al congost d'Erinyà. M. Faura i Sans la torna a esmentar en el seu Recull (1909) i dos anys més tard també fa referència d'ella a l'excursió portada a terme l'agost del 1910 (acompanyat per Jeannel i Racovitza) encara que tot sembla indicar que no l'arriben a visitar. Les primeres dades que coneixem de l'exploració d'aquesta cavitat, són les realitzades per en Lluís Marià Vidal a les primeries del segle XX, aquest recollí divers material arqueològic que va passar a formar part de la seva col·lecció privada, estudiada més tard per Josep de C. Serra Ràfols, que l'any 1921 publicà una nota al respecte en les publicacions del seminari de prehistòria de la Universitat de Barcelona i també en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Sembla que l'any 1920 la cavitat fou visitada pel mateix Serra Ràfols i en J. Colomina. El juny del 1950 l'Instituto de Estudios Pirenaicos organitza una campanya arqueològica a la cavitat, dirigida per Joan Maluquer de Motes. Entre d'altres resultats destaca la troballa de restes d' Ursus spelaeus . Durant aquest dies també es va procedir a l'aixecament d'un primer croquis topogràfic de la cova. Posteriorment tenim notícia de diferents visites de grups espeleològics, encara que molt esporàdiques, però no és fins el març del 1972 que membres de la SIE – CEA fan una topografia completa i detallada de la cavitat, la qual va restar inèdita fins a la seva publicació en el Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol. 3 (1979). L'any 2013 en el marc d'un projecte de recerca de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la cova fou tancada amb un reixat de ferro pel Cos d'Agents Rurals amb la finalitat de protegir el jaciment.