Cova de les Gralles

La cavitat fou descoberta l'any 1927 i posteriorment, Salvador Vilaseca, Serra Ràfols i Manel Mata hi dugueren a terme algunes intervencions cap als anys 30. Segons S. Vilaseca, a l'entrada de la cova, en una de les parets de la primera sala hi figurava una mà humana pintada en vermell. Cal dir que actualment no és visible. Entre el material recuperat per S. Vilaseca hi figuren peces de silex, puntes de fletxa, un fragment de destral de basalt, fragments de palets de quarsita, punxons d'os, dos puntes de fletxa fetes també d'os d'animal, fragments ceràmics llisos ornamentats amb relleus, ceràmica de tipus campaniforme i ceràmica acanalada. Destacar també la troballa de restes humanes que varen sortir barrejades amb pedres i altres materials, que no presentaven cap ordre i estaven molt fragmentades. Segons Vilaseca s'hi comptabilitzaren 21 individus. Es tracta d'un jaciment del Neolític Final fins el Bronze Final (-2500 / -650). A finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, just abans de la creació del grup de prehistòria del Museu Arxiu de Montblanc, els seus membres hi efectuen diverses exploracions i recerques, sense masses resultats referenciant tant sos alguns fragments de sílex i de ceràmica. També fou explorada pel primer grup d’espeleologia de Montblanc, el SERS del CEM. El 1964, és visitada per un grup de joves abans de la mateixa formació del GIEM, i que posteriorment passarien a formar part d'aquest. Arran de la compra dels terrenys i de la major part del poble, per una comunitat budista, endegaren algunes actuacions poc respectuoses amb l’entorn, emplenant els Cogullons de roulottes abandonades, aixecant una lamentable barraca que encara resta al peu del poble i convertint la cova en una mena de santuari tronat, bastint-hi una paret de totxana vermella, portes de ferro i paviment de ciment amb l’objectiu, segons deien d’emplenar-la de pintures amb imatges dels seus deus. Gràcies a una oportuna campanya en contra i de la corresponent denuncia del GEPEC a patrimoni arqueològic de la Generalitat, el projecte no passa a majors i els propietaris hagueren de desmuntar tot l’enrenou provocat. El 30-5-2010 el GIEM realitza una nova topografia, intentant cercar-hi fauna i accedir a unes galeries inferiors que va descriure en S. Vilaseca a la publicació de l’any 32; amb el bon resultat que al obrir el conducte per accedir al que suposàvem la part inferior aparegueren alguns fragments de ceràmica, un bonic punxó d’os i a les rodalies una espectacular escultura romana de bronze d’uns 20 cm del déu Mercuri.