Presenta dues boques d'accés, una d'horitzontal, molt estreta i una altra d'accés vertical. Aquesta última és la més factible malgrat que en el seu interior neix una figuera i el seu brancatge l'obstrueix en bona part (Dades 1969). Un cop superats fàcilment els 5 metres de desnivell s'accedeix a la part superior d'una sala de 15 x 3 x 5 metres. A continuació es presenta una galeria descendent amb colades parietals i les dimensions del conducte van disminuint considerablement. Un cop recorreguts uns 20 metres el sòl pren horitzontalitat i el sostre s'eleva, però la galeria es va estrenyent fins a fer-se impenetrable.