Cova de la Guineu

En alguns documents s'atribueix el descobriment de la cova a Pere Giró el 1961, però tot sembla indicar que no es tracta d'aquesta cova si no de la propera Cova de la Font de Llinars, de la Plana de la Pineda i possiblement també la citada com Cova de Pere Giró (veure Ampurias nº 22-23, 1961, on apareix un croquis que no té res a veure amb la Cova de la Guineu). Fins i tot, Joan Virella, en el seu recull de cavitats penedesenques (1979) fa esment de les anteriors, però en cap moment cita la Cova de la Guineu. Sembla doncs que el descobriment de la cova tingué lloc cap a 1979 quan un pagès de les Llambardes que la considerava un cau de guineus i va donar avís a membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona que fins el 1982 van fer les primeres intervencions a la cavitat, especialment de buidatge. A partir de 1983, l'arqueòleg Josep Mestres comença a programar els primers sondejos i el 1988 s'estructura un equip de treball que fins a l'actualitat han portat a terme tots els treballs. És una cova de tipus sepulcral on s'han trobat materials des del paleolític fins al període romà, així com uns 'graffitis' possiblement medievals.