Anant per la carretera BP-2121, de Vilafranca del Penedès a la Llacuna, en arribar al km 20 es troba el nucli de les Llambardes. Des d'aquí, a la dreta, surt una pista que ens portarà a un conjunt de cases disseminades al coll de la Barraca. Seguint pel “carrer” que es dirigeix més cap al S, arribarem a un punt que la pista s'acaba i cal seguir a peu per un sender que s'enfila cap a la Plana de la Pineda. En la primera corba a la dreta surt un corriol a l'esquerra que en pocs metres porta a la cova. La zona exterior de la cavitat està protegida per una tanca metàl·lica perimetral que protegeix el jaciment. Cal dir però, que aquesta cavitat sempre s'havia catalogat dins del terme municipal de Font-rubí, quan en realitat es trobava per una desena de metres dins del terme municipal de Torrelles de Foix. Darrerament, tècnics de la Generalitat van fer les oportunes comprovacions del límit municipal i el van variar lleugerament, amb la qual cosa la cavitat ara sí es troba dins del municipi de Font-rubí.
Carregant mapa...
En una depressió doliniforme, una boca d'enfonsament dóna pas, mitjançant un ressalt d'uns 3 metres a una única cambra d'uns 10 metres de llarg i uns 5 d'amplada; molt irregular i ocupada en bona part per productes clàstics. Els treballs arqueològics han desfigurat sensiblement la morfologia original de la cavitat.
En alguns documents s'atribueix el descobriment de la cova a Pere Giró el 1961, però tot sembla indicar que no es tracta d'aquesta cova si no de la propera Cova de la Font de Llinars, de la Plana de la Pineda i possiblement també la citada com Cova de Pere Giró (veure Ampurias nº 22-23, 1961, on apareix un croquis que no té res a veure amb la Cova de la Guineu). Fins i tot, Joan Virella, en el seu recull de cavitats penedesenques (1979) fa esment de les anteriors, però en cap moment cita la Cova de la Guineu. Sembla doncs que el descobriment de la cova tingué lloc cap a 1979 quan un pagès de les Llambardes que la considerava un cau de guineus i va donar avís a membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona que fins el 1982 van fer les primeres intervencions a la cavitat, especialment de buidatge. A partir de 1983, l'arqueòleg Josep Mestres comença a programar els primers sondejos i el 1988 s'estructura un equip de treball que fins a l'actualitat han portat a terme tots els treballs. És una cova de tipus sepulcral on s'han trobat materials des del paleolític fins al període romà, així com uns 'graffitis' possiblement medievals.
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Aymamí, G. (1996).- “Contribució al coneixement espeleològic de l'Alt Penedès (17ena nota)”. <em>Excursionisme </em> (250): 272-275. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. Bartrolí, R.; Bergadà, MªM.; Cebrià, A. et al. (1991).- <em>La Cova de la Guineu: ocupacions i usos d'una cavitat de la Serra de Font-rubí (Alt Penedès) </em> del 9850 BP fins a l'actualitat. 263 pp. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Mestres, J.; Cebrià, A. (1988).- <em>Cova de la Guineu. Memòria de la campanya de l'any 1983 </em> . 190 pp. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Altres dades i imatges extretes del blog ( espeleoblog.blogspot .com.es) Apunt del 4 d'agost de 2013. Imatge tanca exterior extreta de wikiloc. Autor: Ambotes. Font-rubí, Alt Penedès: Roques de Salomó, Coll de la Barraca, Font de Llinars i Coves del Toixó, la Guineu i del Pastor. Actualització de dades març de 2018, coordenades dades i fotos (kiku) facilitades per Francesc Rubinat.