Aquesta cavitat, d'uns deu metres de recorregut, es troba més enlairada que la seva companya, i la part superior de la seva boca es troba travessant un paquet de conglomerat rogenc.
Contràriament a la cova de la Cabrafiga, la cova de l'Ensorrament passa aviat de l'estretor inicial a una amplada de 2 metres per una alçada de més de 5 metres. Hi destaquen dues voltes al sostre i unes colades estalagmítiques a la paret dreta. També hi són presents els anemolites en alguns trams. La cova segueix una diàclasi S-N, trobant al fons una galeria impracticable.
Els blocs d'entrada que donen nom a la cova, formen part de l'escenari on s'hi representa el desmantellament de la muntanya. Aquest fenomen és el que en geologia es coneix amb el nom de retrocés del cingle i que en el cas de la cova de l'Ensorrament suposa la pèrdua de la seva funcionalitat com a col·lector d'aigües i també una progressiva reducció del seu recorregut. El que avui són muntanyes, demà seran valls.