Cova de Donya Blanca

Joan Ferraté ja la cita el 1918 tot dient: Davant de Ciurana, a l'altre banda del riuet Estupinyà, es troba aquesta cova, que s'ha fet famosa per la tràgica tradició que s'hi conte, d'haver-hi viscut fins a sa mort, com a càstig per tenir amors amb un trovaire de Provença, una filla del comte de Prades. De major interés folklòric que espeleològic. (sic) Josep Iglésies, al seu llibre: Siurana (1960), esmenta la llegenda de la cova. Es té constància documentada de l'ocupació de la balma des del segle XVI fins al segle XVIII, més endavant no es conserven documents, això no vol dir que no continués ocupada.