Cova d'en Peixet

Характеристики

  • Тип: Cova
  • Муниципалитет: Febró, La
  • Регион: Baix Camp
  • Единица: Muntanyes de Prades
  • Длина: 546 метров
  • Глубина: 39 метров
  • Основная единица: Serralada Prelitoral
  • Литология: Dolomies
  • Биология: <p>Coleòpters:</p><p> </p>Col. Leiodidae Lepthodirini Troglocharinus orcinus orcinus (Jeannel)<p>20-XI-2021 4 exemplars recollits per Serrano &amp; Roca leg.</p><p>8-XII-2021 3 exemplars recollits per Serrano &amp; Roca leg.</p><p> </p>Col. Staphylinidae<p>8-XII-2021 2 exemplars recollits per Serrano &amp; Roca leg.</p><p> </p><p>Diplurs:</p><p> </p>Campodeidae<p>8-XII-2021 3 exemplars recollits per Serrano &amp; Roca leg.</p><p> </p><p>(Dades d'identificació facilitades per Jordi Comas)</p>
  • Последняя проверка: 2023-04-26

Расположение

<p>L'accés s'inicia des del cementiri de la Febró on es pot aparcar, i seguir la carretera T-704 en direcció a la Febró durant 115 metres, en aquest punt a l'esquerra de la carretera al terra, hi ha una tapa de registre de ciment i un pal indicador de la cova de la Vila, és on comença el sender que remunta el barranc de la Cova del Corral, després d'un recorregut de sis-cents divuit metres des del cementiri, trobem a l'esquerra del camí una desviació marcada amb pals indicadors, remuntarem el vessant per aquest camí que en 161 metres ens portarà fins la boca de la cavitat, havent remuntat un desnivell de 113 metres des del cementiri de La Febró.</p>

Carregant mapa...

<p>La cavitat disposa de dues boques, la superior d'aproximadament 1 metre de diàmetre amb una vertical d'uns 8 metres que dóna al mig de la sala d'entrada i la inferior que és la que s'utilitza per accedir a la cavitat, aquesta es troba uns metres més a l'E.</p><p>Un cop passada la reixa d'entrada, accedim per una curta rampa que ens situa en un ressalt de -4 metres equipat amb grapes, la base és una sala de 6x4 metres i al sostre s'observa la boca superior.</p><p>Des de la base del pou i en direcció SE trobem una galeria d'uns 5 metres en baixada, al final torna a pujar i al cap d'uns tres metres s'acaba, però un estret forat d'uns 10 centímetres de diàmetre permet veure la llum exterior, aquest punt exteriorment es situa a la Canal de la Cova de la Vila.</p><p>De nou a la base del pou d'entrada baixem la sala pel costat de la paret S, al final trobem un petit ressalt, a la base d'aquest hi trobem una gatera que torna enrere i va a parar a la galeria descrita anteriorment.</p><p>Situats de nou a la base del ressalt trobem una galeria actualment gairebé plana a resultes dels treballs realitzats pels arqueòlegs per condicionar l'accés, al final la galeria queda tancada per blocs, però al costat dret s'obre un pas que es va haver de desobstruir per accedir-hi, actualment s'ha eixamplat i s'ha tancat amb una porta de ferro corredissa. Passada la porta s'entra en una sala arrodonida de 10x9x4 (Sala dels Gravats) on en la paret del costat E, trobem més d'un centenar de gravats amb formes antropomorfes pertanyents al neolític, havent-hi probablement alguns del paleolític, també s'hi ha trobat una closca de bivalve, aquesta probablement utilitzada com llàntia per fer llum.</p><p>Situats de nou a la base del pou d'entrada, seguirem la paret de la dreta (NE) un parell de metres on s'obre una diàclasi, aquesta dóna accés a una saleta que de seguida es desfona un parell de metres i dóna accés a uns passos estrets que remunten un parell de metres fins un conducte de 9 metres de recorregut, ample i de sostre baix. Al final d'aquest conducte tenim dues continuacions, si girem 180 graus a la dreta seguirem un conducte similar a l'anterior però a un nivell superior, que després de recórrer uns 10 metres accedeix a una sala de 9x8x3 metres (Sala de la Cabra) on s'han trobat restes de ceràmiques del neolític i alguns ossos d'animals.</p><p>Situats de nou en el punt de la cruïlla citat anteriorment, si seguim recte entrem en una estreta diàclasi on hi ha el Pou de Connexió que descriurem més endavant. Seguint la diàclasi després de 8 metres força estrets s'accedeix a mitja alçada de la Sala del Kaos de 8x7x5 metres, aquest punt s'ha equipat amb un passamà fix, la base de la sala té un fort desnivell i grans blocs, sota d'un d'aquests blocs s'obre un pou força inestable que acaba en un cul de sac a -26 metres.</p><p>Travessant la sala en direcció NE, a l'altre costat trobem dues galeries superposades, seguint la inferior fins el final trobem un pou de -24,5 metres, és el pou Aquí-t'hi-quedes, aquest a -5 metres es fa força estret, per anar eixamplant-se a mesura que es baixa, un cop a la base situada a -35,6 metres podem recórrer l'esquerda en ambdues direccions, és el Gran Bulevard . Si seguim cap a l'E, la galeria remunta i de seguida torna a baixar fins trobar un pou de -3 metres, un cop a la base la galeria remunta fortament fins arribar a una zona plana més ampla on l'esquerda es tanca, en aquest punt per la part esquerra una gatera de tres metres de llarg ens dóna accés a un nou sector de l'esquerda, en aquesta zona anomenada el Bulevard Empedrat . La galeria remunta de nou fortament mitjançant grans blocs encastats fins una zona plana on acaba la galeria a la cota -19,6 metres.</p><p>Situats de nou a la base del pou Aquí-t'hi-quedes , seguint en direcció W la galeria segueix en forma de meandre i baixa fins trobar un pouet de -1 metre, que és el punt més baix de la cavitat situat a -39,3 metres, a partir d'aquí la galeria remunta fins a fer-se impracticable. Com a curiositat en aquesta esquerda trobem marcat un antic nivell freàtic d'uns 5 metres d'alçada, amb formacions coralines a les parets fins el nivell indicat, el blanc d'aquestes formacions contrasta amb la foscor de les dolomies que hi ha per damunt d'aquest nivell, a aquesta zona la denominem el Bulevard Blanc .</p><p>Situats de nou a la Sala del Kaos , seguim per la galeria superior, equipada amb un passamà fix, després de sis metres dóna accés a una primera sala seguida d'una altra situada a un nivell superior és la Sala Blanca , on hi trobem abundant formació litogènica de color blanc, amb una espectacular estalagmita d'uns 3 metres d'alçada i 1 metre d'amplada. Al final de la Sala Blanca a l'esquerra hi ha instal·lada una corda fixa que cal remuntar 5 metres fins al nivell del sostre, estem a la Galeria Superior , aquí hi trobem una gatera que es va haver de desobstruir i que ens porta fins la Sala Superior. Al costat esquerre de la sala hi trobem un pou de 7,5 metres que ens situa en la base d'una àmplia diàclasi, seguint-la avall accedim a un pou de -19 metres que acaba en un cul de sac, aquest pou per la part superior comunica amb la Sala Superior per un pas impracticable.</p><p>Situats de nou a la base del pou procedent de la Sala Superior , remuntarem la diàclasi uns 5 metres i ens situarem a la capçalera d'un pou de 21,5 metres, un cop a la base d'aquest podrem recórrer la diàclasi al llarg d'uns 25 metres, la cota de fondària en aquest punt és de -30,5 metres.</p><p>Situant-nos de nou a l'inici de la diàclasi que es dirigeix a la Sala del Kaos , al terra hi trobem que la diàclasi es desfona, és el Pou de la Connexió , sense necessitat de material però amb algunes pedres soltes amb les que cal anar amb compte es davallen uns 9 metres, en aquest punt trobem un pou d'uns 6 metres, a la base ens trobem a la Galeria de l'Enllaç , si seguim cap a l'W arribem a un pas estret en baixada que un cop passat ens situa a la capçalera d'un pou d'uns 8 metres que ens baixa fins el Gran Bulevard a la cota -33,7 metres, força a prop de la base del pou Aquí-t'hi-quedes. Situats de nou a la Galeria de l'Enllaç, seguint en direcció E arribarem a la capçalera d'un pou d'uns 9 metres que ens portarà al Bulevard Empedrat , tot just després de passar la gatera de tres metres.</p><p> </p><p>Actualment la cova té un recorregut de 546 metres i un desnivell boca-fons de -39,3 metres, el desnivell acumulat de totes les verticals és de 271 metres.</p><p>La cavitat està pendent de realitzar-hi els treballs arqueològics corresponents i per tal de preservar tant el contingut arqueològic com els gravats, l'IPHES ha instal·lat una reixa de protecció a la boca i una porta de ferro a la Sala dels Gravats , per tant l'accés a la cavitat està restringit.</p><p> </p><p>Cal fer esment que en la actualitat la Cova d'en Peixet i la propera Cova de la Vila tot i la seva proximitat no estan comunicades físicament i per tant es tracta de dos cavitats diferents.</p>

История

<p>La cova va estar localitzada pels volts del 2018 per l'Albert Peixet veí de Capafonts quan en realitat cercava la cova de la Vila, que des de l'època de les exploracions realitzades pel Dr. Vilaseca (1941-44) se li havia perdut la ubicació.</p><p>No obstant sembla ser que algú de la Febró coneixia l'existència de la cavitat, i fins hi tot algú la denominava Cova de la Vila de Dalt, però la gran majoria pensava erròniament que és tractava de la cova de la Vila, i així quan els membres de l'IPHES els quals volien realitzar un estudi a la cova de la Vila preguntaren en la Febró per la situació de la cova de la Vila, aquests els adreçaren a aquesta altra cavitat.</p><p>Tot això passava coincidint en el temps en que l'Albert Peixet contactà per informar de la troballa amb Juli Serrano, Montse Roca (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC), col·laboradors habituals d'EspeleoÍndex i amb els quals l'Albert Peixet ja havia col·laborat anteriorment en diverses cavitats de la zona.</p><p>Degut a les restriccions de mobilitat provocades pel Covid-19, aquests no pogueren iniciar les exploracions de la cavitat fins el 13 de maig del 2021. Aquell mateix dia després de realitzar una desobstrucció accediren a una sala plena de gravats, tanmateix en un altre sector de la cavitat trobaren ossos i ceràmiques disseminades pel terra. Aquests procediren a posar-se en contacte amb en Miquel Nebot, responsable de la Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia de la Federació Catalana d'Espeleologia per tal que donessin a conèixer la troballa a les autoritats competents.</p><p>A partir d'aquell moment es van realitzar diverses exploracions on hi participaren conjuntament en diferents moments en Josep Vallverdú membre de l'IPHES; el Dr. Ramon Viñas Vallverdú (Arqueologia del Comportament simbòlic. Investigador-colaborador de l'IPHES i CIAR, Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades.); Tània Álvarez, Cap de la secció de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic; Imma Teixell, arqueòloga dels serveis territorials d'arqueologia i paleontologia; Daria Calpena, Arqueòloga de la secció de protecció i difusió del patrimoni arqueològic i paleontològic; Miquel Nebot i Teresa Hernández de la Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia de la Federació Catalana d'Espeleologia; Lluís Domingo President de la Federació Catalana d'Espeleologia; i Lourdes Martorell alcaldessa de la Febró, juntament amb Isidre Martorell i Joan Carles Santos de la Febró.</p><p>L'equip d'exploració format per Montse Roca, Juli Serrano i Francesc Rubinat continuaren amb les tasques d'exploració, equipament i topografia de la cavitat que conclourien el desembre de 2021. El treball realitzat tant a la cova d'en Peixet com en el conjunt de cavitats que es troben en el barranc de la cova del Corral fou presentat al XXXII Premi Norbert Font i Sagué l'any 2022, essent guardonat el treball presentat amb el primer premi.</p><p>Actualment (2022) la cavitat ha estat declarada oficialment com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).</p><p>El 17 de març de 2023 dins d'un acte organitzat a la Febró, el departament de Cultura de la Generalitat va fer la presentació oficial de la cavitat i de la Sala dels Gravats als mitjans de comunicació on tan els arqueòlegs de l'IPHES, com les autoritats del poble van voler destacar que aquest gravats estan a la cova de la Vila.</p><p>És més que evident que aquesta NO és la cova de la Vila que va excavar el Dr. Vilaseca fa 80 anys, i no entenem el fet que la presentin amb aquest nom als mitjans de comunicació, mentre que la cova de la Vila original la excavada pel Dr. Vilaseca la passin a denominar Boca Prunera. Tampoc entenem el motiu ni la finalitat que hi ha darrera d'aquest interès en el canvi de nom, però ara per ara són dues cavitats independents que no tenen comunicació entre elles, i entenem que la cova de la Vila està prou documentada bibliogràficament com per canviar-li el nom a aquestes alçades.&nbsp;&nbsp;</p>

Топография

topo 0: Cova d'en PeixetПросмотр изображения
Нажмите для увеличения
Изображение 1 из 3

Фотографии

foto 0: Cova d'en PeixetПросмотр изображения
Нажмите для увеличения
Изображение 1 из 35

Комментарии пользователей (0)

Комментариев пока нет.

Станьте первым, кто поделится своим опытом!

Зарегистрированные исследования (0)

Зарегистрированных исследований пока нет.

Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!

Библиография

Albert Manent (1967).- Toponímia del terme municipal de la Febró . (Premi Eduard Brossa 1968 de la Societat Catalana de Geografia). Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense , 1973, Núm. 121-128, p. 163-192.<p> </p>Totes les dades, coordenades, topografia i fotografies han estat facilitades per Montse Roca, Juli Serrano i Francesc Rubinat (SIE-CEA i ERE-CEC).