Bufador de l'Infern

<p>Aquesta cavitat va ser la primera que Montse Mañosa i Jordi Navarro van localitzar a la zona de Begur i la que va iniciar l'interès per aquestes modestes cavitats litorals. No obstant això, ha estat l'última a documentar-se a causa de la complexitat de progressió per al seu estudi.</p><p>Inicialment i després de verificar que la cavitat no estava comunicada amb la seva germana Cova de l'Infern, es van iniciar les primeres incursions a la boca bufadora, aviat va ser necessari realitzar les primeres desobstruccions de blocs i material en els petits conductes que van permetre descendir alguns metres cap a la preuada comunicació amb el nivell marí. Va ser possible realitzar-los amb relativa facilitat i celeritat fins a arribar a un estret i selectiu laminador, des del qual ja era possible escoltar l'aigua marina en moviment i trencant alguns metres més avall.</p><p>Van ser necessàries incomptables i frustrants jornades aconseguir eixamplar el laminador prou per poder travessar-lo i accedir per fi al preuat nivell marí.</p><p>Una vegada arribats al nivell inundat marí, va ser possible explorar amb molta prudència gran part de la cavitat gràcies a l'existència d'una bombolla aèria que comunicava moltes de les seves estances, també es va certificar la sortida al mar per una boca submarina que podia superar-se en apnea i sortir al mar directament.</p><p>No obstant, es va detectar a la part més interior de la cavitat una galeria que s'endinsava terra endins totalment inundada i que amb els mitjans i experiència de què disposàvem, resultava inviable l'exploració amb certa seguretat.</p><p>En aquest punt va caldre la imprescindible intervenció i col·laboració desinteressada de J.C. Juderías i J.Guarro per revisar i certificar tota la part inundada de la cavitat amb mitjans subaquàtics, topografia i documentació, que ha permès finalment documentar aquesta cavitat.&nbsp;</p>